Ho he confirmat per estar-ne segur: la missa del gall es compon de tres misses. I no hi ha cap misteri. Una a continuació de l’altra. La litúrgia té les seves normes que no discutiré pas. Els fidels que van ser a la Catedral el dijous passat ho saben prou bé tot això. Buscant informació he trobat un text del periodista expert Tomás de la Torre Lendínez , denunciant la ignorància dels mitjans que s’han sorprès que el Papa avancés dues hores la seva missa del gall. “Los buitres de siempre están apostados en la terraza de la columnata de Bernini observando si sus predicciones de malos augurios se van a cumplir”, diu el columnista. Es veu que més d’un ha fet càbales sobre la salut del sant Pare a causa del canvi d’hora. I sembla que no n’hi havia per tant. Els capellans fan la missa del gall a l’hora que els va més bé, a partir de les deu, quan els cal atendre a més d’una parròquia. Així que no es poden pas treure conclusions catastrofistes d’una variació en l’horari vaticà.
El que sí assumeix l’autor del comentari és que poden haver influït en la decisió més circumstàncies de les conegudes. Per exemple, parla de “los motivos personales, pastorales, organizativos, e incluso de conexión” televisiva i radiofònica, que ell situa al matí següent, però que bé podríem deixar a la mateixa nit. La missa del gall del papa es retransmet a tot el món i per moltes cadenes. Potser, ves a saber, la coincidència horària de la missa televisiva vaticana i les misses en directe a tantes esglésies del món poden ser, en el fons, una competència difícil de superar. El fidel havia de triar entre seguir la missa local en directe a la freda capella del poble – potser a la gran catedral gòtica, com a Girona - o la gran missa papal oferta a la butaca de casa, arran d’estufa o de llar de foc. No seria gens estrany que la competència no fos, en aquest cas, un element positiu. Qui pot competir amb la magnificència de Sant Pere de Roma? Ni les grans catedrals, en podeu estar segurs.
Ara, quan ha aflorat com a causa possible dels canvi d’horari decidit per Vaticà la necessitat de tenir en compte les audiències televisives, s’obre una nova gran porta de raonament. Si tots hem vist com els equips de futbol juguen els seus partits més interessats a l’hora que decideixen les cadenes, ens podem estranyar que a l’hora de negociar els dreta televisius d’una gran missa del gall a Sant Pere de Roma, es tinguin en compte – per sobre de qualsevol altre consideració – les exigències dels que negocien els drets televisius? Em penso que no, que la crisi econòmica arriba a tot arreu. Poder oferir un programa de gran audiència al moment més oportú no té preu. No calen més raons, diria.
