Amb els anys les
coses canvien. Ara ja ningú accepta fer com els de Ridaura, que “quan plou la
deixen caure”. Ara volem les coses ordenades, sistematitzades.Tenim tècniques
per tot. No pots anar a una oficina pública a demanar un paper quan l’has de
menester. No, ara cal demanar cita prèvia (si no és que totes les cites fossin
prèvies per definici). I després agafar un paper de la maquineta, amb un número
i algunes lletres, i esperar que la
pantalla que presideix la sala d’espera et cridi. Ben ordenat, civilitzat, estanderitzat, raonable.
Doncs així
s’hauria de programar les coses. Que plogués a finals d’abril, per afavorir la
floració de tot el que ha de florir. I, en començar la gran setmana gironina de
les flors, parar. Que els visitants puguin dinar o sopar a les terrasses dels
restaurants, passejar pel barri vell, perdre’s per la devesa, travessar els
ponts engalanats, fer totes les fotos que calgui amb l’aroma càlid de les flors
aureolant el paisatge.
Que no es pot
fer? Com que no? Mireu, fa anys, potser segles, que el dijous sant, a l’hora de
la processó de Verges no hi plou. Ho pot
fer a tot l’Empordà, no pas a Verges. Ho tenen sagrat. I des d’abans que
s’inventés el servei metereològic, els radars i els mapes del temps. Ells ho
han resolt.
I Girona, una
Girona que ha estat capaç d’estroncar la vaga d’escombriaires per oferir uns
carrers nets i polits als visitants, no pot domesticar el temps? Ni amb el GPT
i l’energia solar?
Si jo fos
alcalde, exigiria cita prèvia als temporals de primavera, els imposaria un
calendari coherent, fiable i clar. Que ja som ben entrats als segle XXI.
Entesos?
