-És que no pagaves? –
goso preguntar.
- Sembla ser que
m’enviaven els càrrecs a una vella adreça.
- I què vas fer? Pagar?
Eren molts diners?
- No, no, 21,03 € cada
any. Vaig provar de pagar els 42,06 € o el que demanessin, entrant al web que
m’indicaven. Noms, adreça, deneis, telèfons, mails, i un número que havia de
treure del seu comunicat. No hi va haver manera. Tres,quatre, cinc
intents...Impossible. Mitja hora intentant connectar. De cap manera.
- Així que no va pagar?
- Esperi, esperi. M’hi
vaig posar tossut. Com que hi havia un telèfon per trucar, ho vaig fer. Una
màquina molt intel·ligent m’anava preguntant coses, em feia clicar números, em
deixava explicar un cop i un altre el meu problema. Però no ens en sortíem. Es
va tallar. Segona trucada. Més intel·ligència aplicada, més paciència fins que
em respon una veu real. Llarga explicació, detalls i circumstàncies. Amablement
em van dir que no parlava amb la persona indicada, però que m‘hi passaven. I
sí, ara sí, podia tornar a explicar el problema i demanar una solució. Em
tornen a preguntar noms, deneis, telèfons i tota la pesca. Busquen – imagino
- la meva fitxa i em diu: vostè ho té
tot pagat. Només deu vuitanta-cinc cèntims. Es veu que la resta m’havien cobrat
del banc. T’asseguro que m’ho explica molt bé però no l’entenc. Com envio els
85 cèntims a l’Agència Tributària? Diu que hi puc passar...
- I hi vas anar?
-De moment no. Ja he
perdut una tarda. Però jo et truco perquè estic preocupat. Molt preocupat.
-Pels 85 cèntims? Pel
CO2 del cotxe?
- No, no. És que he
llegit que una de les coses que negocien Madrid i alguns partits catalans és el
traspàs del cobrament de l’IRPF a l’Agència Catalana. M’entens?
Sí, us prometo que
l’entenc.
I, si cal, hi poso jo
els 85 cèntims
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada