No us n’havíeu adonat?
Avui plou. Sempre plou l'Onze de Setembre. Una mansa pluja àcida, persistent,
corrosiva, sabuda. Pluja d’odi, d’enveges, de mentides, de menys preu, d’incomprensió.
Perquè avui, passi el que passi, avui toca caminar sota la pluja. Hi hem de
ser. Sota el paraigua d’una esperança tènue i a l’empara d’una fe vacil·lant.
Perquè sabem que hem de sortir contra tota lògica, contra els desenganys
acumulats, contra la desesperança. Perquè encara hi som. Els més de 2.200.000
ciutadans que vam votar contra les garrotades aquell primer d'octubre de 2017 encara
hi som. No som una fotografia vella. Som aquí. Si no amb el cos, amb l’esperit,
fent costat a les noves generacions.
Sí, avui, com cada dia de
tots els anys, plou sobre Catalunya. Plou indiferència, espoli, menysteniment,
ràbia, injustícia. Però sortirem al carrer. Perquè és la Diada Nacional de Catalunya. No
celebrem res. Recordem i homenatgem els avantpassats que defensaren Barcelona, defensaren les
llibertats. el dret, les lleis, els costums, l’esperit del poble. Que no ens
escolten? D’acord. Que no cediran en res? Entesos. De fet, no ho esperem. Si no
ens van ni mirar quan sortíem tants anys seguits massivament, tossudament, decididament a expressar la voluntat de ser qui som, ja
hem entès que tenen les orelles tapades
de cera i els ulls clucs. No, ja no esperem miracles. Ja els hem vist, els
miracles. Les promeses. "Prometre no fa pobre", diu la dita.
Perquè avui és l'Onze de Setembre.
I, encara que plogui, encara que ningú ens escolti, encara que les promeses
siguin fum, nosaltres som aquí. I mentre siguem aquí, res no està perdut. Avui,
com sempre, la Diada és un acte d'amor. I l'amor, com la llibertat, no es nega.
Es practica. Siguem lliures una estona, sota la pluja i sota l’odi disfressat
d’indiferència.
Hem après que l'Estat se'n
fot de si surt molta gent o poca. Perquè no som ciutadans amb dret a decidir.
Som súbdits. Els súbdits no decideixen, creuen. No proposen, acaten. No
discuteixen, aguanten. Hem deixat de ser una comunitat de persones lliures per
ser una colònia amb nom propi. Però no perdem el nom. Defensem-lo avui i cada
dia. Amb les dents.
I la pluja? Com els de Ridaura que, quan plou
la deixen caure.
Torna a l'inici
