- Hi vaig sovint. M’agrada la gent de les
parades, la mercaderia ben exposada als taulells, el peix, la fruita del temps
(i la que no és del temps, és clar), el bacallà de tots els preus, la carn, els
ous....
- Doncs ja està.
Ens entendrem. Fa uns dies jo era a Alemanys, concretament a Lübeck. Coneix Lübeck
vosté? Doncs és una pena perquè tot el barri antic de la ciutat medieval és
patrimoni de a Humanitat. Li agradaria.
Predomina el rajol vermell...
- Perdoni.
Parlàvem del mercat – li dic jo.
- Té raó. Em sap
greu. A
Lübeck feia tanta calor com aquí. I vam trobar una fruiteria oberta que
sobreixia del seu local i ocupava part de la
vorera. Tenien unes cireres madures, fresques, temptadores. En vam
comprar. Boníssimes. A 3,50 euros el quilo.
- A 3,50? N’està
segur?
- Si senyor. És
estrany, veritat? Perquè la mateixa setmana, al mercat de Girona les cireres
maques i bones anaven a 7,50 i a 8,50. Cireres de Saragossa.
Faig una petita
investigació per internet. El salari mitjà mensual allà és de 3.125 € i a
Girona de 1.639. I m’asseguren que els preus són més cars en termes absoluts.
No ho entenc. Potser era una oferta especial.
- Potser sí.
Però jo pregunto quan deu cobrar el pagès per les cireres? A Saragossa, a Ceret
o a Lübeck?
- No faci
preguntes demagògiques i populistes.
- Demagògiques?
- Sí. Perquè,
sap què penso, que si tot és com vostè diu, i no tinc motius per dubtar-ne, el
que passarà serà que els comerciants de Girona, quan vulguis comprar cireres,
no aniran pas a Saragossa. Aniran a Alemanya. Llavors el xinés que ven fruita a
la vora de l’Onyar comprarà el gènere al turc que el ven a tocar del Bàltic. I
serà un problema. Els aragonesos, ja sap com són.... Ens poden enviar la
guàrdia civil, com al museu de Lleida.
No faci broma,
ara.
