Els creatius publicitaris fan això: crear per fer conèixer les coses que els encomanen. Paraules, imatges, sons, frases. Des del principi del món. De fet, creen anuncis. Ja aquella famosíssima pedra de Rosseta egípcia era una nota de premsa per anunciar uns acords entre el Faraó i el Temple. Un fragment: Els grans sacerdots i els profetes i els qui entren al santuari per vestir els déus, i els portadors de plomes i els escribes sagrats, i tots els altres sacerdots… reunits al temple de Memfis en aquest dia, declararen: “Des que regna el faraó ... l’etern, l’estimat de Ptah, el déu Epífanes Eucaristos, fill del rei Ptolemeu i de la reina Arsínoe, …. han estat molt beneficiats tant els temples com els qui hi viuen. .. i mostrant-se ben disposat envers els déus, ha destinat als ingressos dels temples diners i gra, i ha invertit molts recursos per a la prosperitat d’Egipte.” És una informació, però també una crida al poble a respectar i obeir un faraó tan gentil. Això no es diu, però s’entén.
Fa dies que em fixo en uns anuncis de d’empreses
de jocs d’atzar. El text és una mica enrevessat: “Sense diversió no hi ha joc”. En castellà, “sin diversión no hay juego”. I penso, potser ho diuen al revés perquè els
entenguem. Sense joc no hi ha diversió. Missatge desxifrat. Els creatius no s’hi ha pas trencat les
banyes. El truc és més vell que l’anar a peu. Recordeu aquella sentència proclamada
des de fa milers d’anys: “Déu és el
nostre pare”?. La repetien tots els
pares quan el patriarcat imperava indiscutiblement al món. Enteneu perquè tant
d’interès en el dogma? Fàcil. Si Déu és el meu pare, el meu pare és Déu. Per tant, he d’adorar, estimar i obeir el pare.
Això, en famílies nombroses, de deu fills en amunt, era com reconèixer un rei.
O encara, quan els sacerdots ens diuen
des de temps bíblics que “Déu va crear
l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear”, probablement podem entendre que l’home va
imaginar Déu a la seva semblança. Si més no el Déu d’Israel.
Dit això, tornem al començament. Recordeu
que es pot jugar per divertir-se, però que no cal alimentar el negoci de la
indústria de l’atzar per passar-s’ho bé. Quan us diuen que guanyareu molt diner, estan
dient que ells en guanyaran de veritat.
