El president del
Parlament va fer enfadar els representants del poder judicial al col·legi
d’advocats. Ho entenc. Els va dir que tenien presos polítics acusats de delictes inexistents. Els estava dient,
amb discreció, que prevaricaven. Si ets un alt magistrat o un gran fiscal i et
diuen que tu i els teus col·legues i els teus superiors i els superiors dels
teus superiors esteu prevaricant, és lògic que t’enfadis. El que no tinc clar és si aquest fet aconsella
que et comportis com un mal educat i te’n vagis. Què es pensaven? Que tothom
callaria? Que es farien el distret? El
president Torrent ha dit moltes vegades que considera les acusacions de sedició
pel primer d’octubre com una manipulació política dels fets per atacar
judicialment els adversaris polítics del Procés. Es podien pensar que callaria?
O ja duien preparada l’estampida des de casa?
Jo crec que la duien ve organitzada i anaven al col·legi d’advocats a
representar l’escena de l’ofès. Els que afinen el fets quan convé al poder
també afinen les actituds quan els cal representar un paper de dignitat
maltractada.
Però jo voldria
creure – o fer veure que voldria creure – que ningú no ha prevaricat, que
jutges i fiscals estan convençuts que els ciutadans que entomaven les
garrotades dels civils el dia 1 d’octubre i els seus dirigents eren una colla
de violents organitzats que protagonitzaven una rebel·lió original i
completament nova. Us ho dono. Llavors el President del Parlament, s’equivocava.
Tothom es pot equivocar. Què passava? Que la segona autoritat del país opinava
i feia saber la seva opinió. Sense cap altra conseqüència posterior.. Qui opinés diferent podria rebatre els seus
arguments de la forma que li semblés oportuna. I, parlant de jutges i fiscals,
fins i tot podem pensar en una querella.
Una altra manera
possibilitat seria que el senyor Torrent tingués raó, que els presos i els
exiliats als que al·ludia siguin innocents dels delictes que se’ls imputen quan
els fiscals i els jutges manifesten el seu punt de vista des de la tribuna del
seu ofici. Però aquest punt de vista equivocat porta els acusats a la presó o a
l’exili.
Enteneu la
diferència? Ells es poden sentir ofesos, aixecar-se i marcar de la sala per
anar cap a casa. Els seus acusats no ho poden par fer. L’error – si hi ha erro,
és infinitament més greu.
Sabeu què penso?
Que ja fa dies que no parlem ni de lleis ni de constitucions ni de legalitats
ni de res. Les forces de l’estat espanyol es van definir amb una frase que es
va fer famosa quan venien a impedir que votessin: a por ellos!! Doncs bé, estic
segur que l’actuació política i judicial d’aquests últims mesos està
fonamentada en una altra frase que sobrevola
els passadissos de tots els palaus que
conformen l’estructura de l’estat. La frase que va dir algú i que és la unitat
de mesura de totes les actuacions és : què coño se han creido!!
