És dissabte al matí, abans de fires. Una família, dues dones i un home surten dels pisos que us acabo d’explicar. Gent discreta, amb motxilla a l’esquena, amb tot l’aire d’haver acabat unes vacances a la nostra ciutat. Tots tres porten a la mà una bossa negra de plàstic, ben lligada, que deuen ser les escombraries. Veig que miren amunt i avall del carrer. No hi ha cap contenidor a la vista. Parlen entre ells sense alçar la veu. No puc saber que diuen però entenc que la seva educació no els permet deixar les bosses al costat de la font que hi ha allà mateix, com fan tantes vegades alguns veïns (cosa que aprofita algun gos amb més gana que vergonya per esparracar bosses i escampar les deixalles).
No,
ells caminen cap a la plaça de la Mercè amb les seves bosses a la mà. Han
d’anar a l’estació a agafar un tren? Tenen un autocar que els recollirà a la
Devesa? Agafaran un avió a Vilobí? No ho puc saber. El que sé segur és
que no poden pas emprendre el viatge de tornada amb les escombraries a la mà.
Vet aquí el problema.
A
més, perdoneu, posem que han triat perfectament les seves deixalles: una bossa
amb el vidre, una amb l’orgànic, una amb el paper. Posem també que encara
hi haguessin els contenidors que hi havia a la plaça de la Mercè. Ells no tenen
tarja per obrir-los. En tot cas els contenidors ja no hi són, ni oberts ni
tancats. Al seu lloc hi aparca agraït un turisme de color blau clar. Arran de
paret hi veig ja una dotzena de bosses negres, botides, lluentes. Els nostres
visitants educats ho veuen clar: posen ben posades les seves bosses al costat
de les altres. En castellà diuen “donde fueres haz lo que vieres”. Cap
problema.
Em
pregunto si hi havia una solució més correcte.
