D’anys que treballo en un llibre que parla de gent de Girona que he conegut. Si l’acabo pot tenir el seu interès. Potser. Un dels personatges que tenen més protagonisme és el ceramista Jordi Tortós. En Jordi Tortós anava per capellà però no en va ser. Provà diversos camins i acabà de ceramista. Un dels fets més decisius de la seva vocació definitiva va ser que va poder comprar a molt bon preu els motlles d’un terrissaire del país que havia guanyat el “Premio Nacional de Artesanía” i que havia decidit marxar a fer les Amèriques. Això ho explico on toca argumentalment al llibre però no hi he posat el nom perquè no el sé. Ni el sabien molts dels amics comuns.
No és que sigui gaire important pel meu futur escrit. Però em sap greu deixar gaires caps penjats. De manera que, esgotades totes les recerques a Google i a diaris, vaig envestir la IA. Amb les dades que li vaig poder donar el senyor Deepseek em va assegurar que el ceramista que cercava es deia Josep Solà i Sert, que era de Quart, que havia guanyat el premi del Ministerio de Indústria l’any 1964. Que l’obra premiada, i la que el va fer famós, va ser un gerro amb reflexes metàl·lics, una peça d'una qualitat tècnica excepcional que va impressionar al jurat a Madrid. Que havia marxat a Mèxic el 1973, que es va establir a la ciutat de Puebla, on va fer investigació, producció i docència i que va morir el 1991 als 72 anys. Ja està. Perfecte.
Però ja sabeu que sovint la IA al·lucina, s’inventa coses. De tota manera, amb tantes dades, havia de ser fàcil confirmar la informació. Doncs no. No trobo enlloc el meu ceramista. Chat GPT no el coneix. Google tampoc. He escrit a museus, ajuntaments, arxius... he intentat trobar el BOE on es convoqués el premi o se’n proclamés el resultat. Res de res. Se m’ha fos a les mans. Les entitats consultades, si han contestat, no en sabien res. De manera que faig una crida: ¿algun dels meus lectors va conèixer, ha sentit parlar, sap res del meu ceramista misteriós?
Del cert sabem que va guanyar el Premi nacional d’artesania i que va marxar a Amèrica. Si teniu més informació, podeu dirigir-vos a mi a través del diari o al meu bloc. Gràcies per endavant, en nom meu i de l’artista.
En Jordi Tortós vivia a Sant Fèlix 4, on tenia la botiga de ceràmica i sovint treia al carrer els motlles queemprava per fer les seves creacions, sembla ser que èren recuperades d’un ceramista que es va exiliar.
Ontenia la botiga/esturdi ara és el solar on fa 1 any hi van possar una esculptura d’en Manel Palahi d’una caseta de ferro corten, totes aquelles cases teníen que anar a terra, inclós les últimes de Ballesteríes on nomès en van enderrocar una per deixar veure la muralla.
Ho conec molt bé ja que vaig viure fins als 17 anys enfrente a Sant Fèlix 9.
Els veïns del barri el veien com un personatge hipiós que en aquells moments del franquisme resultava excèntic avui dia hypiós, crec recordar que es va casar gran i desprès es va separar i em sembla que ja noestà entre nosaltres
Basicament feia gerros amb motlles, no amb torn i per semana Santa veniaunesvestes de ceràmica pintades a mà de totes les confraries de Girona, seríainteresa t recuperar-ne alguna, jo era un nano del barri i no m’en van comprar cap, parlo dels anys 50-60 del segle passat.
La botiga d’en Jordi Tortós es deia AMUNT
GRÀCIES. El que no puc localitzar és el que va vendre-li els motlles