Demà surten al carrer a la capital catalana, darrera una
pancarta que reclama un estat nou dins d’Europa, centenars de milers de
catalans que han pujat al tren d’un moviment popular disposat a acabar amb la
ignomínia del decret de Nova Planta, encara que ja ni en tinguin memòria. Un
decret que va instaurar, sota la força de les armes borbòniques, un procés
d’anorreament sistemàtic, conscient, pertinaç i tossut de la nació catalana per
convertir-la en una colònia més de l’imperi castellà. Així s’ha fet al llarg de
tres segles, de vegades amb bones paraules, sovint a sang i foc. I, lògicament,
tot el cost de tant d’esforç l’hem hagut de pagar a través dels impostos els
colonitzats.
Pel que fa al nostre encaix amb Espanya, podem pensar, de
forma gradual: ja està tot bé, caldria millorar el finançament, s’ha de
respectar l’ordinalitat després de ser solidaris, pacte fiscal, estat federal,
estat federal asimètric, estat confederal, estat lliure associat,
independència. De la mateixa manera que a l’estació del tren de Portbou pots
triar: quedar-se a terra o agafar bitllet per Colera, Llançà, Figueres, Flaçà, Girona, Caldes, Maçanet, Granollers o
Barcelona (i ja se que me’n salto).
.
Totes les opcions em semblen prou respectables, fins i tot
la dels que es queden a terra considerant que ja estem prou bé. Però és bo que
el món conegui els sentiments i les aspiracions del poble català a començament
del segle XXI, quan, mig de la crisi econòmica, s’està configurant l’esperançadora
Europa del futur, en la que podem ser una petita peça fonamental per la
indiscutible situació estratègica, pel dinamisme econòmic i cultural, per la
demostrada capacitat de regeneració i assimilació i per la voluntat manifesta
de participar directament en la construcció europea. Tothom ha d’entendre que
el llast feixuc que ens carrega l’ indiscutible dèficit fiscal imposat per
l’administració espanyola invalida els esforços d’una regió europea per poder
contribuir positivament en el redreçament econòmic imprescindible a tots
nivells. Que aquest drenatge de recursos i la seva evident mala gestió política
persistent resulta nefasta tan per Catalunya com per Espanya com per Europa.
L’Europa democràtica, multilingüe i multicultural no pot
permetre al seu si la continuïtat de la tricentenària política d’anorreament
nacional i cultural establerta pel decret borbònic ni la continuada sagnia
econòmica que patim els catalans.
Des d’aquest punt de vista, amic lector, si no ets dels que
es pensen quedar a terra perquè les coses ja estan bé com estan, has pujar la
tren. Qualsevol dels dos trens: el simbòlic
que m’he inventat a l’estació de Portbou, o el de la manifestació de
demà mateix. Tots dos tenen com a destinació Barcelona.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada