La vella cançó popular, Els Segadors, adoptada
pels lluitadors de la sublevació catalana contra els abusos de Felip IV, és en el fonament de l’himne
nacional català. La lletra actual és d’Emili Guanyavents escrita el 1889; la
música fou adaptada per Francesc Alió el 1892. La versió més antiga coneguda
comença constatant que el rei ha
declarat la guerra a Catalunya. Era ben cert. Se’n va dir la Guerra dels
Segadors i el moment culminant i més conegut fou el Corpus de Sang, al que es
fa referència implícita en la lletra popular.
Ai, ditxosa Catalunya
Qui t’ha vist tan rica i plena!
Ara el rei nostre senyor
declarada ens té la guerra.
La lletra actual del nostre himne és menys
bel·ligerant. I no parla del rei. De fet, es devia assumir com a oficial en
temps de la Generalitat republicana. No era pas previsible una restauració com
la que hem tingut. Les nostres discrepàncies amb el govern de Madrid no
passaven pas per monarquies, llavors. Lamentablement, avui, ara mateix, podríem
prou bé rehabilitar la vella cançó quan ens apleguem a les places de les
ciutats i dels pobles per reivindicar els nostres drets. Felip VI – ves per on, el nom li escau –
també ens ha declarat la guerra. El seu discurs després del referèndum no
deixava cap dubte: en la pugna entre la legitimitat democràtica catalana i la
legitimitat constitucional del govern de Madrid, ell feia costat a Madrid.
Quina tristesa! Quina pena. Aconsellat per qui
l’aconsellés, va perdre la oportunitat d’exercir com a rei constitucional de
veritat, erigint-se en mediador i moderador entre les dues legitimitats.
Felip Vi ha dimitit com a mediador. Era una de
les poques competència que ningú li hauria discutit. S'ha declarat incompetent.
Ell podia oferir una sortida, una solució, però ha preferit enverinar el
problema. Perquè, desenganyem-nos, el problema hi és. Les dues bandes ho
reconeixen. El que no diuen des de Madrid és que han optat per la garrotada
seca per no haver de seure a negociar. I el problema català només es pot
resoldre negociant, escoltant les dues parts, mirant d'entendre l'adversari.
Les garrotades _ ara que ja no poden enviar la cabra de la legió_ mai seran
definitives. Al final, caldrà pactar una sortida.
Entenc que ens és difícil d'entendre que tota
la gesticulació de les dues parts, forma part del que podríem anomenar pre-negociació. Estem discutint com seurem a
la taula. Catalunya demana cadires iguals a banda i banda. Madrid vol un setial
i espera tenir-nos agenollats a terra. Per això fan servir el rei, amb la seva
trona majestàtica.
Il·lusos buscàvem mediadors a fora. El mediador
per construcció era el rei. Però se'ns ha declarat incompetent. Com deia la
cançó, declarada ens té la guerra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada