Sap
que li dic? Res no aclariran. De tot això dels espies i l’imam de Ripoll. Res.
-
Perquè ho diu?
-
Perquè ningú no vol saber la veritat. Tots pregunten el que ja sabem,que l’himam
era un confident, traficant de droga, radical, amb una colla de joves que li
seguien la beta. Però hi ha preguntes més importants.
-
Quines preguntes vol fer?
-
Doncs, per exemple, qui va proporcionar la casa d’Alcanar als nois de Ripoll?
D’on treien els bitllets de 500 euros amb que van pagar a la gasolinera? I,
sobretot, perquè havien de perpetrar els atemptats desprès que l’imam i els
companys volessin materialment en esclatar la bomba que preparaven? Quina
pressa tenien? Qui els exigia un atemptat precisament aquells dies, malgrat que
havia fallat el pla?
-
Moltes preguntes, ben cert. Però no en sé cap resposta, jo. Vostè sí?
-
No. Però em puc formular alguna hipòtesi. Si fos investigador les faria. Miri,
s’acostava el dia 1 d’octubre. Hi havia
convocat un referèndum que es volia evitar de totes totes. Ningú sabia com.
Calia fer les coses com si no passés res, de cara a fora. Algú – al sotarrani
d’una oficina secreta i amb el llum apagat , en veu baixa - suggereix: “Només
hi ha manera, enviar-hi un exèrcit i
ocupar els carrers”.
-Què
diu ara!! Un exèrcit...!!
-
Impossible, és clar. Seria con declarar una en guerra.
-
I doncs?
-
Hauríem de tenir una excusa plausible – pensa algú – Si hi hagués un fet
greu... potser un atemptat...Però no hi ha cap atemptat... Un altre cap pensant
des de la foscor recorda que tenen a
Ripoll un grupet d’islamistes subvencionats que bé deuen preparant alguna
cos... Sembla que s’ha encès un llum. Ho
podrien fer? En aquests soterranis sempre hi ha algun cap calent. Es podria
provar.
-
Tot això és una novel·la...
-Una
hipòtesi de treball. Res més. El grup de Ripoll està format per una colla
d’arrauxats a sou però incompetents. No
saben armar una bomba ni amb instruccions d’internet. Alguns hi deixen la pell,
per rucs. Els altres ja tornarien cap a casa amb el cap cot, però des del
soterrani algú els diu que res de tornar a casa. Abans el dia 1 hi ha d’haver l’acció
compromesa. Tots s’hi juguen molt. De manera que improvisen els crims de
Barcelona i Cambrils.
-
I són abatuts...
-
Amb això, els del soterrani no hi comptaven. Resulta que els mossos fan la seva
feina. I l’excusa no serveix.
-
Perdoni però em sembla que desbarra més que mai. La seva història és un rosari
de maldats i incompetències...
-
Té raó. Però, i si els que es reunien al soterrani eren de la colla dels que
van organitzar el cas Lasa i Zabala al País Basc?
Val
més que calli, jo. No fos cas...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada