La vida i la pandèmia

Se n’ha parlat tant!  Es deu haver dit tot. A mi, m’ha impressionat la idea que aquesta pandèmia ens ha canviat la manera de veure el món i la vida. És com si ens haguessin posat una lupa al davant dels ulls i ho veiéssim tot amb el màxim detall, més clar, més gros. I encara, potser, que la nostra pel·lícula s’estés passant a càmera ràpida.

Sí, sabem que res no és definitiu, que tot pot canviar d’un dia per l’altre. Que ens podem posar malalts avui mateix o s’hi poden posar els nostres familiars o els nostres amics. Sabem que podem perdre la feina o no poder anar a treballar. Entenem que ens podem morir.

Tot això, germans, ja era així fins ara. Sempre ha sigut així. Però no ho volíem veure, no ho volíem considerar. Vivíem com en una nebulosa que ara se’ns aclareix.  Pensem-hi. Qualsevol es pot posar malalt, pot perdre la feina, pot haver de viure confinat o a la presó, pot morir-se. Les coses canvien sense que nosaltres hi poguem fer res. I no cal una pandèmia. Sempre és així. Però no hi pensem.

Ara ens han posat la lupa al davant dels ulls i ho tenim clar i no ens en sabem avenir.  Però no ha passat res de nou. Cada dia que vivim és un regal. La feina, la família, els amics, la salut, els llibres que llegim, l’aire que respirem, el plat a taula... tot són regals que tenim avui però que podem perdre demà mateix.

Sense el virus maleït, qui no ha perdut un familiar? qui no ha perdut un amic?, qui no ha perdut alguna cosa que creia tenir ben segura?

I, tingueu-ho clar:  perdreu feines i perdreu amics i perdreu negocis, i perdreu salut, i morirem tots. Amb virus coronat  o sense virus.

Que sóc pessimista? No. Miro a través de la lupa. 

Però, com que no hi podem fer res per canviar-ho, val més que gaudim de la dosi de salut que ens ha tocat, dels amics que hem sabut trobar, de la família que ens acompanya, de la feina que tenim al davant. Gaudim de la nostra vida. I mirem d’ajudar, fins allà on puguem, als nostres conciutadans –  que són germans nostres – a gaudir també d’aquest bé únic i incomparable que és la vida.

Torna a l'inici