Estava escrit

 

Diuen els entesos que el més probable és que demà faci el mateix temps que avui. De manera que, confiat com sóc,  accepto apostes. Demà tindrem  sol al matí, i ruixats dispersos al vespre.  Hi ha més coses previsibles: si els Borbons venen a Catalunya, tenim gresca assegurada; i si arriben fins a les rodalies de Girona, més.

Com cantava Raimon, la pluja no sap ploure. I els Borbons no saben  ser reis, podem afegir. Són faves comptades.

I mira, tenir una princesa de Girona que es veu bufona, trempada, que parla el català més bé que molts de nosaltres, feia un cert goig, fins i tot a molts republicans. El rei, cap visible de la família, que posà a les mans de la seva filla una eina tan pacificadora, tan amable i tan conciliadora com és la llengua del nostre país ho esgarria tot quan, en la lengua del imperio  es feu el milhomes donant suport als valents del a por ellos que apallissaven pacífics ciutadans que volien votar. Va oblidar que el seu avi, a l’exili daurat de Portugal, va abdicar de tots els seus títols, llevat del de compte de Barcelona, que donava certa legitimitat històrica a la família, si més no, davant els seus súbdits.

Sap una mica de greu. La nena princesa podia haver resultat un camí, una porta, un pont, que permetés pensar en un país multicultural, multilingüe, amb ciutadans iguals i respectuosos amb les diferències.

El pare Felip ho va fer impensable.  Potser fou el nom, mal triat; potser la ferum viril casernària, van inspirar les paraules i els gestos erronis. I aquella nena amable, propera, assumible que lluïa protocol·làriament el nom de Girona va perdre el seu encant. Probablement havia de ser així. Estava escrit. Qui té el cul llogat no seu quan vol.

Això  sí, demà, cap al tard, caurà algun xàfec en algun lloc, com avui. No us refieu del et de sol que ha brillat aquest matí. I, si m’equivoco, no en feu cas, Porto més de dos mesos encertant-la amb el meu sistema. M’hi podria ben bé guanyar la vida.

I que el rei que vingui quan toqui, se’n digui rei, reina o president de la república serà com els altres. Els testos s’assemblen a les olles.

 Torna a l'inici