Un vermut amb em Jordi Pasques, ves per on

En Jordi Pasques té un bloc prou interessant, penjat del Diari d’Andorra. Un amic comú m’ha fet adonar d’una casualitat: resulta que dues vegades ha parlat de mi per motius ben diferents, i les dues vegades l’article comença exactament igual “ves per on”.

El primer porta data de l’u d’abril de 2011. Comença així: “Ves per on hem sabut el que el Pius Pujades va fer per renovellar la memòria del mestre Josep Fontbernat quan el periodista, ara jubilat, era director del Punt Diari de Girona, una dècada abans d’ar­ribar a Andorra per fer rutllar aquest Diari d’Andorra que és a punt de complir 20 anys. El Pius, a qui Josep Pla un dia li va dir: “Vós sereu periodista de vermut”, i a qui saludem ara i adés amb el pensament i el sabem passejant per Colera o comprant avellanes a la cooperativa de Vilajuïga o fent un vermut a la Bisbal, va engegar una campanya per dignificar la làpida del nínxol de Josep Fontbernat al cementiri d’Andor­ra la Vella. L’ajuntament d’Anglès, poble d’on era fill Fontbernat, se’n va fer ressò i va sol·licitar el trasllat de les restes des d’Andor­ra fins a Anglès, acte que va tenir lloc el dia 11 de setembre del 1982....”

El segon és de l’onze de gener de 1914, i comença dient: “Ves per on, mentre rumiava la manera de parlar del premi Josep Pla guanyat per l’amic i company d’escriptura Albert Villaró..” I com que parla de Pla, acaba parlant de mi, aprofitant que plora la mort de Josep Mª Castellet. Diu “Descanseu en pau, Castellet, i retrobeu les tertúlies amb Carlos Barral, amb el Valente, amb Gil de Biedma, amb José Agustín Goytisolo, amb l’Espriu, amb Josep Pla. Ja us imagino engegant conversa amb Pla, fent-vos ell un primer advertiment dels que li sortien a raig: “A Llofriu, el 24 d’abril de 1981, vós vàreu llagrimejar per mi. Feu-me el favor ara que pugui contenir jo les meves. I digui’m: ‘Com va la moneda, i el país, i encara es veuen se­nyoretes maques els estius a l’Estartit? Ara ens prendríem un Martini i seguit d’una perdiu en escabetx, gran cuidado la perdiu en escabetx. I aquell xicot d’El Punt, en Pius Pujades, encara esmola la ploma en els carreus de Girona? I digueu, Castellet, les lletres catalanes, rutllen, o els han fet canari?”

Fa dies que no ens veiem amb l’amic Pasques. No sóc pas home de vermuts, jo. Però em comprometo a tenir-ne una ampolla a la nevera pel dia que es digni passar per Colera. Aquell dia, que espero amb delit, serem, tots dos, periodistes de vermut per unes hores. No s’ha de contradir mai els mestres com Pla, ni els companys de columna, com els amics Villaró i Pasques, que compatírem uns quants anys la secció “La seca, la Meca i...” a la contraportada del Diari.

Torna a l'inici