-Que em diu? Que ja s’ha acabat la conferència sobre el canvi climàtic a Madrid? Doncs em sap greu, pels de Madrid. Aquesta mena de trobades són una ganga important. Tothom s’hi fa robeta. Els hotels, els taxistes, els guies, els restaurants, les sales de festes, els bordells – perdoni, volia dir les senyoretes de companyia ...
-El trobo una mica desvergonyit. Això del canvi climàtic
és una cosa seriosa...
-Ben segur. I l’escalfament global encara més.
-Prou. De què em volia parlar, avui? De si es pactarà nou
govern o no es pactarà?
-Jo avui estic pel clima. Sap què varen acordar aquella
colla de dignataris mundials a Madrid? Doncs res de res. Que qui dies passa
anys empeny. Faran una altra reunió a ves a saber on i pactaran unes limitacions
que ningú no complirà. Que badem?
-Què vol dir? No hi creu vostè en el canvi climàtic, en
la contaminació, en el perill de destruir el nostre hàbitat?
-I tant que hi crec. Però miri, amb això de l’ecologia es
treballa i es parla a molt diferents nivells. De fet, de coses diferents.
Imagini una reunió per parlar del cel. Hi convoca els astròleg, els astrònoms i
els teòlegs. Tots parlen del cel. Però mentre uns pontifiquen sobre de teologia,
uns altres dibuixen la carta astral de
la humanitat i uns pocs busquen nous
planetes habitables. Les conferència sobre el clima són una cosa així, amb
l’afegitó dels que hi van a fer negoci.
-Negoci?
-Naturalment. No s’hi val a badar. Allà es venen cupos de
co2, es negocien subvencions per no tallar arbres, s’implanten noves línies
industrials i energètiques.... Tot es compra i es ven. El mercat de calaf!!!
-No m’ho havia
mirat mai així.
-I esperi, que el més important encara no ho he dit. Qui
posa sempre problemes per lluitar contra el canvi climàtic? Repassi, repassi.
Estats Units, Rússia, la Xina.... I no
entén perquè? Doncs és molt fàcil. Què més voldria Rússia que gaudir d’un clima
més suau a tota la Sibèria i tenir oberta tot l’any la ruta marítima de l’Àrtic.
Què més poden esperar els Estats Units que veure descongelar Alaska. O la Xina,
cóm ballaria feliç a la tundra de la Mongòlia interior temperada....
Perquè creu que Donald Trump ha buscat la manera de comprar Groenlàndia a Dinamarca? Les gras potències ho veuen així. Si s’escalfa
la terra, guanys. Si es refreda, benefici.
-Tot això que diu és molt gros. Jo crec que els
ecologistes ho haurien denunciat ja fa tremps si fos veritat.
-Sap què li dic? Els moviments ecològics, com les velles
religions, dictaminen i ens manen el què hem de fer els pobres ciutadans per
tenir el cel a la terra. Ens amenacen amb càstigs del cel. Sobre les veritats
de la mala conducta humana, troben la manera de cobrar-ne el perdó.
-Avui s’ha passat. Trigaré a agafar-li el telèfon.
. Com vulgui.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada