Els rius de l’escut de Girona

De sempre havia sentit dir que l’escut de la ciutat duia uns “veros” blaus sobre fons de plata, que representaven els quatre rius: el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants. Em semblava bé. El que em tenia amoïnat era la paraula “veros”.  Què volia dir? Era catalana? I, si no ho era, cosa ben probable, com n’havia de dir?  Quan tens l’IA a disposició,  li preguntes. La primera resposta és imaginativa:  les ones blaves serien un vair  i els hauria portat com  a marca un noble feudal que va ser bescompte de Girona abans dels Cabrera, que es deia Guialbes o Guabes. I sí, a Sant Esteve de Guialbes hi va haver un senyor feudal, amb castell i tot. Ara, que arribés a ser bescompte de Girona no ho trobo.  

Com que no és urgent saber-ho, passen els dies i els mesos. Però avui hi torno, pel mateix camí. D’on venen els vairs de l’escut gironí?  Però, ep!, li dic clar que no inventi res de res. Tot clar i segur.

Doncs així, sense inventar, em diu que tampoc són un vair, sinó unes ones que simbolitzen realment els rius. Són un símbol ciutadà fluvial. Que es comencen a trobar en escuts de finals del segle XIII i que es fixen definitivament als dos segles següents. Mireu que fàcil. I té lògica: Girona neix i creix a la vora dels rius, se n’aprofita quan pot, els pateix sovint i els viu sempre. Faixes ondades fluvials. Però  la wiquipedia explica que “d’aquesta època és l'escussó amb el vairat d'ondes, de gules i argent”.  És a dir, sí que són vaires.  En fi, vairat o no vairat, cap relació amb els nobles Guialbes de Sant Esteve.

Em sap greu ara mateix. Em venia de gust relacionar mentalment, a través dels Guialbes o Gualbes, l’escut de Girona amb l’ànec rostit,  la cuixa de xai al forn,  la vedella amb bolets o.... tantes altres menges memorables que em serveixen, quan puc anar-hi, a l’hostal del poble, La Serra, que menen amb traça heretada dels  pares en Josep i la Roser.

Ho deixo aquí. Qualsevol dia tornaré a intentar esbrinar per altres camins els secrets simbòlics de l’escut de Girona. Ignorant com sóc en la matèria, tinc entreteniment per estona.

   Torna a l'inici