Perdoni, però jo diria que són gitanos. Vull dir gitanos de veritat, amb els seus costums, la seva tradició, les seves manies, les seves virtuts, la seva llengua potser, el seu tarannà, les seves lleis, la seva organització social...
- Ningú ha dit que les batusses, agressions, morts i ferits de la
Font de la Pólvora tinguin res a veure amb els gitanos.
- Exacte. I jo
em pregunto si no ho diuen perquè no en són, o perquè no ho volen dir. Entén el
meu problema?
- Ara les coses
són així. Ja ho hauria de saber. No es diu ni gitano, ni negre, ni moro, ni...
Miri, quan es tracte de crònica negra, no es diu ni la nacionalitat de la gent.
No fos cas... Ho ha d’entendre, no es pot atiar cap mena de discriminació.
Ho deixo aquí. No
accepto més discriminacions que les imposa la naturalesa i l’atzar. Ben mirat
podríem haver nascut, tu lector i jo mateix, en lloc de on ho hem fet i com ho
hem fet, a l’Índia, d’una família pària, pobre de solemnitat. I haver sortit malalt,
lleig i de poca volada mental. Això sí que són discriminacions contundents i
definitives. Naturals algunes, però discriminacions. De manera que, ja ho veieu, sóc partidari que
les informacions siguin completes.
Vaig fer certa
amistat amb en Juan de Dios Ramírez Herédia. Va ser el primer gitano que va
arribar a ser diputat a les Corts de Madrid. I no ha parat de pujar. Ell n’estava i n’està
ben orgullós de ser gitano. Coincidíem a la facultat de Ciències de la
Informació de l’Autònoma. Ens passàvem apunts (bé, ell me’n passava a mi). De
tota manera és un cas evident que la paraula gitano (com negre, moro o albanès)
només és discriminatòria o insultant si el to ho és. El to.
Sí ja ho sé: “gitanos, murcianos y otras gentes de mal
vivir” . Però eren altres temps. Eren temps que no s’acceptaven les
diferències. De manera que, si són gitanos com sembla, demano que m’ho diguin
els mitjans que informen. Ja n’hi ha prou d’agafar-se-la amb paper de fumar.
Tenim dret a saber i a dir el nom de cada cosa.
Per lògica, però
també per higiene. Anar sempre de puntetes cansa molt. I no cal.
L' Informació ha de ser clara, complerta i no sensacionalista, sense tractar al lector de manera infantil....