Li explicaré una vella història. Fa una colla d'anys, cap allà al 76 o 77 - ja ho veu, tot just a l'inici de la democràcia – era company de curs a l'Autònoma amb Juan de Dios Ramírez Heredia. No n'ha sentit parlar mai? Venia a ser, llavors als meus ulls, com el president dels gitanos i és cert que va treballar mot per dignificar la imatge de la seva gent.
Mestre, advocat i periodista, va ser Director de l'Escola de Readaptación Professional "San Juan Bosco" per a disminuïts físics, de Barcelona, entre 1970 i 1990, quan coincidírem a la universitat. Bé, tant li fa.
- - Exacte. Perquè m'explica això?
Miri, un dia, abans que ens féssim amics com ens vam fer, el sentia com parlava amb un company andalús. Vaig parar orella perquè el tema era interessant. Feien números i calculaven els vots que podria tenir un partit que aglutinés la major part de la població immigrada de Catalunya, contra els catalans. Potser hauria de dir contra la majoria catalanista del país.
Estaven inventant Ciutadans!!! Jo no ho sabia i ells tampoc, és clar, que vindria un dia que algun forassenyat sense escrúpols gosaria dur a la pràctica aquella teoria malèfica i deshonesta, a sou naturalment d'interessos bastards.
L'amic Juan de Dios se'n va estar pla bé d'intentar la seva idea. Milità al PSOE i va ser diputat a Europa i a Madrid en representació d'Alacant.
Al cap dels anys veiérem els cartells d'un Ribera conill sortint del barret màgic de l'Ibex als cartells electorals. S'havia aixecat la veda. Qualsevol podia treure's la careta de ciutadà honest i mostrar les dents de l'odi i el ressentiment de Ciutadans. Ja tenien la víctima, el boc expiatori, el toro embolat. Sonaren trompetes de festa a totes les espanyes rosegades per la corrupció. Tots a la plaça. A por ellos!!, al carrer i a les urnes. El tendre culet nu del cartell ja seu amb els poderosos de Madrid.
No em ficaré amb la carrera madrilenya de Ciutadans; que s'ho facin. Però, perdoneu, estic avergonyit de tots nosaltres. Si als setanta en Juan de Dios ja ho tenia clar, com és que hem permès que ens divideixin d'una manera tan estúpida i barroera? Perquè vam deixar perdre aquell PSUC i aquell PSC, que sabien mantenir els difícils equilibris socials que demana la unitat del país?
I encara, recordeu la història espanyola. Totes les colònies que s'han pogut independitzar de Madrid ho han fet gràcies a la població descendent dels colonitzadors. Llevat de la Guinea, potser.
Que els independentistes ho tinguin en compte, sisplau. No ens deixem dividir. Anem al mateix vaixell i hem de remar tots per salvar-nos. Amb Espanya o sense Espanya. Però junts!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada