Ho va dir prou clar
un dels advocats, i tant li fa quin era: “vostès no són aquí per fer de salvadors de la pàtria; vostès hi són per impartir justícia”. Però, és clar, un jutge pot sentir-se elegit precisament per a ser un salvador de la pàtria. Quin honor!
Fer de jutge deu estar a l’abast de qualsevol
que hagi aprovat la carrera de dret i aprovat unes oposicions . Si n’hi ha de
jutges!! Els que dirimeixen pugnes entre
germans per repartir-se una herència, els que decideixen qui ha de tenir cura
dels fills quan la parella se separa, els que miren de rescabalar els estafats
per les màfies bancàries, els que imposen sancions gairebé simbòliques als
lladregots i carteristes, els que intenten posar una mica d’equilibri entre els
patrons i els seus obrers, els que
vigilen que no es vulnerin els drets dels presos... Jutges mal pagats,
amb pocs mitjans, atabalats per les causes que s’acumulen al despatx, sovint
exercint lluny dels destins als que aspiren per lògica familiar. Fer de jutge ras, perdoneu, pot semblar
senzill per als professionals del dret. Però no ho és.
Mireu, amics jutges
importants que seieu a les més altes poltrones madrilenyes i esteu moderant les
controvèrsies entre advocats acusadors i advocats d’acusats, que escolteu
testimonis d’una banda i de l’altra, amb la simbòlica bena als ulls i la
balança imaginària a la mà, malgrat el que s`ha vist fins ara, malgrat el que
s’ha dit, jo encara em refio de tots vosaltres. Sou set escollits als que
l’Estat us encomana una feina ingrata i desagraïda: condemnar els líders del
procés català. Perquè, això sí que no té
retop, se us demana una condemna exemplar per tots aquells que, confiant en
unes regles del jóc que ells no controlaven, arriscaren el seu futur - perquè
tenien l’encàrrec dels ciutadans - per
mirar de salvar la seva pàtria fins allà
on fos possible. L’Estat no tolera humiliacions. Recordeu: “más vale honra sin
barcos que barcos sin honra”. I el dia primer d’octubre la seva tossuderia
absurda va resultar humiliada. I
vosaltres heu de castigar la gosadia de tants votants en les esquenes dels
acusats.
Sou gent important,
senyories. Però sou jutges. Sabeu que la pàtria, qualsevol pàtria, viu més segura quan la justícia
impera, quan els ciutadans poden confiar en vosaltres, quan no s’imposa la
força a la raó, quan, per sobre de les
diferències socials, de preparació, de cultura, de poder econòmic, els
ciutadans són iguals davant la llei. Heu
passat la vida mirant d’esquivar les influències, les pressions, les promeses i
les amenaces. Creieu en el dret i en la justícia. Malgrat els desenganys que,
ben probablement, us han fet trontollar els principis, al fons del vostre jo
més íntim serveu, ben segur, el cor d’aquell jutge de poble que fóreu fa tants
anys. Darrera la togues ben planxades i les punyetes emmidonades hi ha persones
al servei de la Justícia (ara sí, en majúscula) que acabaran mantenint el dret
dels homes per damunt de les conveniències dels poderosos ineptes.
Els acusats que
teniu al davant, polítics o civils, mereixen poder creure que els jutgeu pel
que van fer, sense permetre que els poderosos, que no van fer la seva feina
quan calia, puguin riure, com han fet fins ara, gràcies a la fidelitat dels que
consideren lacais seus.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada