Cala Rovellada

Aquest estiu Colera ha viscut una efervescència cultural sorprenent. Música, conferències, presentació de llibres, xerrades... Sí, tots s’hi han abocat: l’ajuntament, el nàutic, l’ateneu acabat d’estrenar, les associacions de veïns, els empresaris . Tantes coses al petit Colera de sempre que no es podia estar a tot, perquè les dates coincidien.

El dissabte passat, per posar un exemple, al Trull municipal es presentava una mostra cinematogràfica amb el títol d’Els inicis del turisme a la Costa Brava, aplegant filmacions privades i amateurs, fidels testimonis de l’impacte cultural, econòmic i social que es va produir cap a mitjans del segle passat.  El  cartell que pregonava l’acte reproduïa una fotografia de Colera signada  pel cineasta Antoni Varés, del qual se’n van projectar fragments lligats al tema.  Les seves visites al poble li donaren ocasió d’aprofitar cues dels rotllos de les seves pel·lícules.

Curiosament, aquell mateix dissabte, a la cala Rovellada, on Colera limita amb Portbou, es celebrava la festa major anual oficiosa. Jocs de mainada, reunió dels veïns, sopar de germanor i presentació d’un llibret que repassa la història de la cala des dels anys 40 del segle passat fins avui. Dotzenes de fotografies aplegades pels propietaris més antics i una curta narració per contextualitzar totes aquelles imatges sorprenents.  I on és la coincidència? preguntareu. Doncs que la urbanització de la cala va ser un somni de l’Antoni Varés, casat amb Lluïsa de Batlle Molar, que havia heretat una finca que ocupava tota la vall que envolta la cala Rovellada. Segurament inspirat pel S’Agaró dels Ensesa, va imaginar una urbanització en aquell paratge verge extraordinari. Però calia salvar molts problemes: no hi havia cap més accés que la via del tren, no hi havia aigua ni llum, i ell no disposava de capital per engegar el projecte.

Calgué imaginació. Va regalar les primeres parcel·les a amics i coneguts, amb la condició que edifiquessin. Primer es van construir barqueres arran de platja. Després, a poc a poc, el veïnatge va créixer.  La Rovellada era com una illa deserta per civilitzar. El llibret, el text del qual em van encarregar, intenta resseguir la petita història d’una cala més a munt del Cap de Creus.

Torna a l'inici