Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canvi climàtic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canvi climàtic. Mostrar tots els missatges

6 de novembre del 2024

Riuades i torrentades

Des de Girona, veure les imatges de l’aigua desbocada, salvatge, incontrolable arrasant cases i carrers, arrossegant mobles, vehicles, vides, esperances, obliga a recordar amb nitidesa que nosaltres també hi som, que l’amenaça de les gotes fredes, les dana (depressió aïllada a nivells alts) que diuen ara, la tenim a sobre periòdicament, com una espasa de Damocles des de sempre. Bé, des que en tenim memòria escrita.

Que quina va ser la primera inundació a la ciutat de Girona? Ves a saber. L’any 1193 en tenim una de ben documentada. Això deu voler dir que fa 800 anys la ciutat ja havia gosat superar els límits de la Gerunda romana, s’havia escapat de la protección de la falda costaruda que acull l’entramat viari de la vella Girona i creixia, orgullosa i agosarada pel pla còmode de la llera seca de l’Onyar. Des d’aquell momento, Javier de Chia  va comptar 150 inundacions. Per tranquilitzar la parroquia es van anar fent petites obres de contenció, que l’aigua es va encarregar de desmuntar. Fins que algú va entendre que el problema gironí era que el Ter, quan baixava botit, no engolia   l’Onyar, el Güell, el Galligans, la Maçana… Van veure això tant evident i s’adonaren del negoci que seria retenir l’aigua a Sau i Susqueda per vendre-la a Barcelona i per eletricitat. Oli en un llum.

 Està vist que si no hi ha negoci no es troben solucions. València ciutat va entendre que desviar el Túria cap al sud permetia ampliar el negoci urbanístic a l’engrós. Però i els altres? Paciència. Sempre poden adaptar al nom dels seus rius, rierols, torrrents i barrancs la famosa jaculatòria de 1843:

Por los que la furia del Galligans fiero sepultó con su furor, misericordia, señor.

No, no fa cap gràcia. I tots els afectats i les seves famílies, tenen el meu condol. El problema será, com sempre, que l’aigua tria els seus camins i és tossuda i insensible. En cavi, els que adninistren i gesstionen com afrontar la desgracia, els escollim nosaltres. Els haríem d’exigir plans que anessin més enllà més enllà dels quatre anys d’un mandat. O ho tenim pelut.

   Torna a l'inici 

 

Continua llegint »

29 de desembre del 2019

El negoci del canvi climàtic



          -Que em diu? Que ja s’ha acabat la conferència sobre el canvi climàtic a Madrid? Doncs em sap greu, pels de Madrid. Aquesta mena de trobades són una ganga important. Tothom s’hi fa robeta. Els hotels, els taxistes, els guies, els restaurants, les sales de festes, els bordells – perdoni, volia dir les senyoretes de companyia ...
-El trobo una mica desvergonyit. Això del canvi climàtic és una cosa seriosa...
-Ben segur. I l’escalfament global encara més.
-Prou. De què em volia parlar, avui? De si es pactarà nou govern o no es pactarà?
-Jo avui estic pel clima. Sap què varen acordar aquella colla de dignataris mundials a Madrid? Doncs res de res. Que qui dies passa anys empeny. Faran una altra reunió a ves a saber on i pactaran unes limitacions que ningú no complirà. Que badem?
-Què vol dir? No hi creu vostè en el canvi climàtic, en la contaminació, en el perill de destruir el nostre hàbitat?
-I tant que hi crec. Però miri, amb això de l’ecologia es treballa i es parla a molt diferents nivells. De fet, de coses diferents. Imagini una reunió per parlar del cel. Hi convoca els astròleg, els astrònoms i els teòlegs. Tots parlen del cel. Però mentre uns pontifiquen sobre de teologia, uns altres  dibuixen la carta astral de la humanitat i uns pocs busquen  nous planetes habitables. Les conferència sobre el clima són una cosa així, amb l’afegitó dels que hi van a fer negoci.
-Negoci?
-Naturalment. No s’hi val a badar. Allà es venen cupos de co2, es negocien subvencions per no tallar arbres, s’implanten noves línies industrials i energètiques.... Tot es compra i es ven. El mercat de calaf!!!
-No m’ho  havia mirat mai així.
-I esperi, que el més important encara no ho he dit. Qui posa sempre problemes per lluitar contra el canvi climàtic? Repassi, repassi. Estats Units, Rússia, la Xina....  I no entén perquè? Doncs és molt fàcil. Què més voldria Rússia que gaudir d’un clima més suau a tota la Sibèria i tenir oberta tot l’any la ruta marítima de l’Àrtic. Què més poden esperar els Estats Units que veure descongelar Alaska. O la Xina, cóm ballaria feliç a la tundra de la Mongòlia interior temperada.... Perquè  creu que Donald Trump ha buscat la manera de comprar Groenlàndia a Dinamarca?  Les gras potències ho veuen així. Si s’escalfa la terra, guanys. Si es refreda, benefici.
-Tot això que diu és molt gros. Jo crec que els ecologistes ho haurien denunciat ja fa tremps si fos veritat.
-Sap què li dic? Els moviments ecològics, com les velles religions, dictaminen i ens manen el què hem de fer els pobres ciutadans per tenir el cel a la terra. Ens amenacen amb càstigs del cel. Sobre les veritats de la mala conducta humana, troben la manera de cobrar-ne el perdó.
-Avui s’ha passat. Trigaré a agafar-li el telèfon.
. Com vulgui.


Continua llegint »