Que quina va
ser la primera inundació a la ciutat de Girona? Ves a saber. L’any 1193 en
tenim una de ben documentada. Això deu voler dir que fa 800 anys la ciutat ja
havia gosat superar els límits de la Gerunda romana, s’havia escapat de la
protección de la falda costaruda que acull l’entramat viari de la vella Girona
i creixia, orgullosa i agosarada pel pla còmode de la llera seca de l’Onyar.
Des d’aquell momento, Javier de Chia va
comptar 150 inundacions. Per tranquilitzar la parroquia es van anar fent
petites obres de contenció, que l’aigua es va encarregar de desmuntar. Fins que
algú va entendre que el problema gironí era que el Ter, quan baixava botit, no
engolia l’Onyar, el Güell, el
Galligans, la Maçana… Van veure això tant evident i s’adonaren del negoci que
seria retenir l’aigua a Sau i Susqueda per vendre-la a Barcelona i per
eletricitat. Oli en un llum.
Està vist que si no hi ha negoci no es troben solucions. València ciutat va entendre que desviar el Túria cap al sud permetia ampliar el negoci urbanístic a l’engrós. Però i els altres? Paciència. Sempre poden adaptar al nom dels seus rius, rierols, torrrents i barrancs la famosa jaculatòria de 1843:
Por los que la furia
del Galligans fiero sepultó con su furor, misericordia, señor.
No, no fa cap
gràcia. I tots els afectats i les seves famílies, tenen el meu condol. El
problema será, com sempre, que l’aigua tria els seus camins i és tossuda i
insensible. En cavi, els que adninistren i gesstionen com afrontar la
desgracia, els escollim nosaltres. Els haríem d’exigir plans que anessin més
enllà més enllà dels quatre anys d’un mandat. O ho tenim pelut.
