4 d’octubre del 2026

Bus turístic inesperat

Miro l’hora. L’autobús atapaït de cotxes per la Gran Via. Recordo que, deu fer setanta anys, en Jordi Soler, acabat d’arribar a la ciutat, em deia: “Girona no es mereix un carrer com aquest. No veus que no hi passa ningú?”. Cert, la Gran Via Jaume I, com a tots els carrers de l’època, hi havia poc trànsit. Tot ha canviat, per bé o per mal.

Ara seu al meu costat un home de mitjana edat, conegut de vista, que deu fer el mateix trajecte que jo.

-Això de les obres, quan s’acabarà?

 Es refereix al canvi de paviment de la plaça Pompeu Fabra, al davant de la Generalitat. Els treballs van començar fa un parell de mesos. Si tot va bé, en falten dos més.  L’autobús que esperem hi passava, per la plaça. Ara no. Ara, després d’una parada a la Gran Via, arriba fins al mercat, volta el lleó, passa el pont de l’Areny, cap al carrer del Carme. Llavors està de cul al seu camí. Ha de girar pel carrer Riu Onyar, parc de Vista Alegre, travessia del mateix nom (davant dels Mossos) i tornar al carrer del Carme, ara sí, cap al jardí de la Infància, on té parada.

- Vol dir que caldria tanta volta? - pregunta el meu interlocutor.

- I com ho faria vostè, si no?

- Ben fàcil. Miri. Surt d’aquesta parada, gira a l’esquerra per Joan Maragall, i ja és a Plaça Catalunya. I al jardí de la Infància. Sí, ja ho sé, aquell tram petit de Maragall és direcció prohibida. Però només hi passen els cotxes que surten del pàrquing.  És prou ample. Amb un parell de senyals està resolt el problema. I si ho vol fer més bé, un semàfor provisional a la sortida del pàrquing. Una mica d’imaginació no fa mai nosa.

-  Hi ha un carril bici, crec. – dic. per allargar la conversa-

- Home, que cada mitja hora passi un autobús no tanca pas un camí de bicicletes¡

Anava a respondre però ara arriba el 7. Pujo i sec. No tinc pressa. Per mi, com si els responsables de l’ajuntament em volen passejar per tot Girona. Ara, això sí, voldria saber com és que s’ha descartat una solució com la que m’acaben d’explicar. M’agrada entendre les coses.  

 Torna a l'inici 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada