20 de juny del 2018

Pobres castellans!!!


Típìc castellà perjudicat
I és que tenen raó els castellans. Sempre n’han tingut. Entenc que n’estiguin fins al nas d’aguantar-nos. Ells, és clar, per educació, per criança, per guardar les maneres, han callat. Fins ara. Fins ara han callat majoritàriament, perquè les poques veus que gosaven queixar-se eren prudentment amagades als mitjans per no ofendre’ns. 

Hem de reconèixer, si volem encarar el segle XXI amb perspectives de pau i de justícia, de bona harmonia i de germanor, que ens hem arribat a fer inaguantables amb les nostres manies de grandesa i aires de superioritat. Pobres castellans!! Hauríeu aguantat vosaltres el que els hem fet passar? Jo diria que no. Hi hauria hagut sang. 

Perquè, és clar, no ho diuen els diaris ni ho explica la televisió. Però a les Castelles, la pobra gent que hi viu, està obligada des de ben petita a aprendre el català a l’escola, a veure el cinema en català, a aguantar la majoria dels canals televisius en català.... Perdoni. On s’ha vist això?? I els anem dient que sí, que respectem i admirem molt la llengua de Cervantes, i la de Quevedo i la de Lorca. Però els fem aprendre tossudament l’Atlàntida de Verdaguer i La Pell de Brau de l’Espriu com si no hi hagués altra literatura culta al món. Els permetem que facin coses en castellà, perquè som tan generosos! Tant comprensius! Però que s’ho paguin. 

I ara que parlem de pagar. Sabeu quants diners ens regalen cada any als catalans? Quin capital ens embutxaquem procedent del superàvit fiscal que els hem imposat? Milers de milions ens arriben graciosament i no els diem ni gràcies. Perquè us penseu que nosaltres tenim tantes autovies gratuïtes i ells han de pagar-se les autopistes? 

Plego. Em sap greu parlar malament dels meus, dels veïns, dels parents, dels amics, de tots els catalans. No sé com podem mirar-los a la cara sense sentir vergonya. Jo mateix, ho recordareu, sempre he admirat un poble que ha tingut tants president de govern catalans i, en canvi, us podeu ni tan sols imaginar que un castellà arribi mai a aspirar a presidir la Generalitat? Oi que no? 

És que vam pensar mai en començar a construir el TGV des d’Andalusia cap al nord per afavorir les zones més pobres? No, nosaltres, egoistes com som, vam enllaçar de seguida Barcelona amb Europa i els altres que s’esperin. Em penso que va arribar a Sevilla quan uns catalans hi volien anar a la feria d’abril... 

Amb tot això, perdoneu, estem fent molt de mal als castellans. La seva capital, Madrid, sembla que visqui al segle divuit, sense empreses internacionals, sense gran banca, sense connexions aèries... i tot per potenciar Catalunya. No és ridícul que els vols que han d’anar a Amèrica surtin de Barcelona? No resulta injust que amb el gran corredor mediterrani que fa tants anys que vam fer, el centre de la península quedi marginada de totes les rutes comercials?. 

En fi, que no m’estranyaria que als castellans, un dia qualsevol, se’ls giri el cervell i ens enviïn a fer punyetes.


Continua llegint »

15 de juny del 2018

Ahir, avui, demà


Ja ho ha vist, no? Era tan fàcil....! Només calia sumar dos i dos per fer fora del govern en Rajoy i els seus còmplices. 
  - Home, tan fàcil - goso dir – Han calgut uns mesos molt llargs després de les darreres eleccions.Perquè, com ja hauria de saber, sumar és fàcil quan es tenen ganes de saber el resultat. I els socialistes no volien saber-lo abans d’hora. O es pensa que els que manen podien permetre que un home nouvingut i perillós com en Pedro Sánchez fes la suma i esdevingués president? Ja ho va veure. Cop de puny sobre la taula i al carrer.   
  - Aigua passada. Consulta a la militància i  altre cop a la direcció del  partit.- Sí. A la direcció sí; però sense dret a sumar. Podia tenir vots per una moció de censura però no la feia. La li deixaven fer. Primer havia de demostrar que era de fiar, que no seria un traïdor a la pàtria, que era un espanyol de soca a rel, sense fissures. Com que és un home de sort, el tren va passar just quan calia. Ell, que havia cantat allò de la nació de nacions tan subversiu en hores baixes, es roba amb un article 155 per aprovar al Senat. Si ets un partit de govern s’ha de fer costat a l’estat quan toquen la trompeta. Aquell 155 va ser el passaport, l’aval, que necessitava Pedro Sánchez per ser president. Ja podia sumar. 
    - I ho va fer. 180 vots contra Rajoy aprofitant el pas esperat de la sentència del cas Gurtel. Ja és a la Moncloa. Queden dos anys de legislatura. I els vol aprofitar. Què farà?Si sap derogar la reforma laboral... Si desactiva la llei mordassa.... Si resol el problema territorial... Si...   
  - Res no farà, si té una mica de seny. O poca cosa. El PSOE el que ha de fer és guanyar les pròximes eleccions. I no les guanyarà si s’embranca en resoldre tots els problemes que ha creat o deixat podrir el PP. Li creixerien els enemics per totes bandes.     
    - Però si no fa res...   
   - Ha d’actuar de manera que pensem que ho pot resoldre tot, que té la solució de tot, que sap la manera de sortir de la crisi econòmica apujant el sous sense enfonsar les empreses de l’Ibex, que farà contens els catalans que estan cansats de pagar la corrupció i el mal govern sense deixar de cobrar-los la injusta taxa que necessita per subvencionar el vot andalús, que respectarà tots els drets democràtics ciutadans sense limitar la incontinència autoritària de jutges, militars i policies, que...           - Tot això és impossible. 
         -  Naturalment. No ho farà. Només deixarà que ens creiem que sap com fer-ho. 
         -  I els presos?
          - Miri, si tenim la sort que cau una sentència alemanya favorable – cosa ben previsible- potser cridin al Fiscal general i li diguin que ja està bé de fer el ridícul. Potser es podria arxivar alguna de les causes que tenen la nostra gent a la presó a a l’exili. Ja seria molt.
      -  Que déu l’escolti.


Continua llegint »