Perdoni, m’agradaria creure que vivim en una democràcia.
I no parlo d’estat de dret perquè això del dret sovint acaba lligat als
tribunals i val més que no en parlem, ara per ara, de tribunals. Quedem-nos en democràcia.
Democràcia representativa: és a dir, que és el poble qui mana, a través
dels candidats electes. Sí? Jo dic que
sí. Els ciutadans que ho volen expressen el seu pensament a través dels partits
polítics. Cada partit té la seva idea de com s’han de fer les coses i ho
explica. Prova de convèncer a la majoria. I la gent vota, amb llibertat, segons
el seu criteri.
El partit que té vots suficients, governa. Si cap no en
té prou ell tot sol, busquen aliar-se amb d’altres negociant el programa que
defensaran junts. I ja està.
Això en una democràcia. A les espanyes es veu que no va
així. Els diaris, les televisions, les ràdios, els twitters i tota la pesca fa
mesos que es dediquen a dibuixar línees vermelles i de tots colors. Ben llegit,
entenc que només hi ha dos o tres partits que poden governar a Madrid i dos o
tres que ho podrien fer a Barcelona. Els altres són la pesta, el dimoni, el
càncer, la lepra, l’abominació.
A Madrid tenen butlla per ocupar el govern o facilitar-lo
el PP, el PSOE i potser Cs. A Barcelona, en tenen Junts pel sí (CDC), ERC i
PSC. A quin article de al llei electoral ho diu això? No l’he sabut trobar. És
un article vigent no escrit. Un article secret. El pobre Pedro Sánchez va haver
de repetir eleccions perquè “no hauria pogut dormir” amb membres de Podemos al
govern. La pobre Inés Arrimadas, quan va liderar el partit més votat a
Catalunya, ni tan sols va gosar intentar formar govern.
Tot això passa per culpa d’aquest article secret que
determina que els ciutadans que confien en VOX, posem per cas, són gent
equivocada, el parer dels quals no compta. Com estan equivocats tots els que
voten partits independentistes. O els que voten a Podemos. I no diguem els
partidaris de les CUP. Tot plegat una colla de gent malalta, desequilibrada,
manipulada per ves a saber qui, sobretot perillosa. Línies vermelles. Muralles.
Fronts patriòtics. No passaran.
Sí, a mi també em sap greu que hi hagi tants votants de
Vox que semblen enyorar la dictadura franquista o tants que segueixen les idees
joseantonianes que liderava en Rivera. Però cal acceptar que els seus votants
són ciutadans del mateix país (en termes electorals) que els que voten Bildu,
Teruel Existe o el PP. I que, com a ciutadans que són, tenen els mateixos drets
a fer sentir la seva veu, a influir en les decisions, a participar en els
governs si els números donen.
Entenc que la patronal, la conferència episcopal, els
bancs, la cúpula militar, l’alt funcionariat, el gran capital i ves a saber qui
més intentin manipular l’opinió pública per tal d’evitar que un govern nou,
diferent, incontrolat, no defensi
aferrissadament els seus interessos – legítims o no – tal com estan
acostumats. Ho entenc. Però ho denuncio
per antidemocràtic. Impugno l’article secret. Tots els ciutadans han de tenir els
mateixos drets.
