Si
jo hagués d’inventar-me un estat com Espanya, esteu-ne ben segurs, hi posaria
un país com Euscadi de torna.
-
Com vol dir, de torna?
-
Això, que acabi de fer
el pes. Vostè s’imagina com seria Espanya sense el País Basc? Impossible. No existiria.
Ara mateix, llegeixi els diaris, el govern de Rajoy no podria aprovar els
pressupostos. Ho veu?
-
Perdoni – replico al
meu lector – això és pura anècdota.
-
Ja ho sé. Però pensi.
Vostè creu que el castellà seria el que és? Ja deien els savis que el castellà
neix del contacte del llatí peninsular amb els dialectes de les valls esquerpes
del nord. La jota, la zeta i tantes altres coses.
-
Bé, algun savi sí, però
no pas tots.
-
I què hi fa? Els que ho
diuen ho pensen perquè hi ha una base.
Però és igual. Anem a les guerres carlines. Vostè és conscient de com va
condicionar la història hispànica aquell rosari de conflictes? Sí ja sé que es
van estendre també a Catalunya i més enllà. Però la força va ser al nord.
-
Potser sí...
-
I eta? Vol ignorar la
influència d’eta en el devenir de la transició després del franquisme?
L’anomenada lluita contra eta va ser el ciment que va soldar el nacionalisme
espanyol en un moment prou delicat. I encara avui el cuiden, l’efecte eta. O es
pensa que tenen els presos dispersos per justícia? Eta encara ajuda a inventar
una mena de destí comú, un argument nacional compartit.
-
Però si eta ja ha
plegat...
-
Queda el fantasma, que
els polítics espanyols poden treure a passejar cada vegada que els convé. La
lluita basca contra Espanya, el terrorisme i tot això, va servir de vacuna.
Vostè sap els diners que es van repartir amb l’excusa d’eta. Riguis d’en
Roldan, que només va fer el que feien tots però sense dissimular.
-
No sabria què dir-li.
-
No m’ha de dir res. I
de la llengua? Sap què? Si encara es
parla una mica de basc és perquè el necessitaven a Madrid.
-
A Madrid? No l’entenc.
-
Doncs és la vacuna.
Miri, un país com Espanya, plurinacional i pluriligüístic, sobretot
plurilingüístic, necessita que algú parli basc. Si no hi hagués el basc tothom
hauria hagut d’assumir que calia conèixer totes les llengües oficials de
l’estat. I seria ben fàcil. Escolti, si en té l’oportunitat, la televisió de
Galicia. S’adonarà que ho entén gairebé tot sense haver estudiat mai gallec. I
el català seria ben assequible per poc que s’ensenyés a les escoles. No
tindrien cap excusa. Però és clar, qui té els nassos d’obligar als espanyols a
aprendre el basc? Doncs ja està. Amb el
castellà ja en tenen prou. De manera que els bascos són imprescindibles per fer
i mantenir un estat castellà. I per aprovar els pressupostos d’en Rajoy.
-
Potser té raó, si més
no en part. Els convenen el País Basc i Navarra. Encara que els constin tan
cars com els costen.
-
Ep! Que badem? Ha de
dir “ que ens costen”. Entesos?