Reflexions caniculars

 

La meva àvia (que no es deia Neus com la d’en Vall Clara) solia aconsellar quan venia al cas: “dels capellans, fixa’t en el que diuen, però no miris el que fan”. ·Ella ho deia sempre referint-se a l’estament clerical. Jo penso que la dita és perfectament aplicable al món dels polítics, però capgirada: “dels polítics no t’escoltis el que diuen, però fixa’t bé en el que fan”.

En tot cas, ni un consell ni l’altre té predicament entre els ciutadans. Quan arriba l’hora de triar, quan van a votar, els mou més l’instint  que el raonament. Molts acaben donant el seu vot als mateixos de sempre, volent creure que han  corregit els seus hàbits corruptes, renegat de les mentides reiterades, dels eslògans buits, dels insults. És el que  prometen com sempre, perquè tenen ben estudiat i saben prou bé què volem sentir, què esperem que ens diguin.

Algun cop, el ciutadà es revolta i diu prou.  Llavors decideix no anar a votar, cosa que afavoreix clarament als grans partits que tenen una “quota de mercat” assegurada. O vota desesperat a algun dels extrems: el dret o l’esquerra, seguint la tendència general. Ara mateix els vots dissidents estan anant cap a la dreta, A l’Argentina, a França, a Espanya, a Ripoll... Arreu. Deixant de banda les meves preferències personals, que ara no venen al cas, un govern extremista, del color que sigui, pot ser tan eficient com qualsevol dels que es proclamen de centre. El que cal és que ho faci bé, que sigui honest, que pensi en els ciutadans, que tingui un projecte a llarg termini ben explicat i s’hi cenyeixi, que sàpiga rectificar quan s’equivoqui. Naturalment que això exigeix tenir al  govern persones expertes, entesos en la matèria que els encomanen (i no els amics, els buròcrates del partit, els companys fidels).

Estic demanant una utopia, ja me n’adono. Un somni. Però alguna cosa s’hauria de fer. No pot ser que ens regeixi gent que des del primer dia de mandat ja està pensant en com guanyar les pròximes eleccions. I saber que estan pràcticament obligats a fer-ho, perquè fer grans projectes a llarg termini no dóna vots, i sense vots no es poden realitzar els projectes, per bons que siguin.

  Torna a l'inici

Continua llegint »

Cercant el port de Pals

 Tot són pre­gun­tes: en Colom era català? Com sabia que tro­ba­ria terra nave­gant cap a l’oest? Va sor­tir del Pals empor­danès o del Palos andalús? Pre­gun­tes que tenen sem­pre diver­ses res­pos­tes, segons qui parla.

A mi, ves per on, la sor­tida de Pals m’és atrac­tiva. Un Colom que ha llui­tat al cos­tat de la Gene­ra­li­tat con­tra el rei Joan, uns mari­ners com els Yáñez Pinzón, que Bil­beny docu­menta a l’Empordà sense gaire difi­cul­tats... Sí, però, Pals tenia un port veri­ta­ble? La platja del Grau està a cinc quilòmetres del poble... Qui ho pot dir? Els arqueòlegs, si exca­ven, és clar. Però... Havia lle­git feia poc els tre­balls de l’estudiós ganxó Josep Lluís Casa­no­vas sobre la pro­ba­ble existència d’un amfi­te­a­tre romà a Girona i el lloc idoni on podia haver estat. En aquest tre­ball (fàcil­ment tro­ba­ble a inter­net), Ubi­cació hipotètica de l’amfi­te­a­tre romà de Gerunda (estudi hidrogràfic), s’esta­bleix el nivell dels rius giro­nins al segle II aC. Només calia lli­gar caps. Podria l’estudiós Casa­no­vas situar el nivell del mar a l’Empordà a finals del segle XV? M’hi poso en con­tacte. Amb gran ama­bi­li­tat em fa saber que ja ha tre­ba­llat el tema, que fa poc va inter­ve­nir en una con­ferència, Cer­cant l’antic port de Pals, al Cen­tre Cul­tu­ral Ca la Pruna, i em passa l’enllaç per acce­dir als seus tre­balls. Què us en puc dir? He entès que el nivell del mar ha bai­xat, però, a més a més, cal ado­nar-se que el Ter, el Fluvià i la Muga abo­quen sedi­ments cons­tant­ment al mar de Pals, que els tem­po­rals mouen aquest mate­rial sedi­men­tari, de manera que la línia cos­ta­nera i la fondària varien sovint. Això per­met pen­sar que un port a tocar de la vila fos per­fec­ta­ment prac­ti­ca­ble durant molts anys però quedés ino­pe­rant llar­gues eta­pes. La magnífica col·lecció de mapes de la zona que aporta, més de 25, de diver­ses èpoques, venen a con­fir­mar aquesta idea: alguns situen Pals arran de mar, d’altres un xic terra endins. Són errors? Indi­quen moments dife­rents?

Dei­xeu que espe­culi: si en Colom i els seus mari­ners conei­xien el port i era prac­ti­ca­ble, segu­ra­ment el tri­a­rien per orga­nit­zar un viatge secret, el destí i la ruta del qual només sabia Colom.

  Torna a l'inici

Continua llegint »