Contra la mandra

Quina mandra!! No m’ho puc estalviar? Si ja està tot dit... Perquè he de parlar de política? De fet, no hi ha gaire res de nou. Com diu? Que en Carles Puigdemont ha dit que es presenta? Entesos. A veure quin programa proposa i, si ens convenç, el votarem. Si no ens convenç, no el votarem. No cal parlar-ne més. Tema acabat.

^{- Ho diu molt aviat vostè que s’ha acabat. La tornada del President de l’exili canvia moltes coses. Miri, les eleccions s’han convocat quan Esquerra ha entès que la llei de l’amnistia podia donar peu a aquesta tornada. El President Aragonès s’ha afanyat a anar a Madrid a demanar un finançament similar al basc i navarrès...}

^{- Perdoni, s’han convocat eleccions quan el govern no ha pogut aprovar el pressupost. O no és així?}

^{- Sí, té raó. Però no em pot negar que no és igual anar a les urnes amb en Puigdemont a les llistes que sense. I el President actual seria mal polític si no ho tingués en compte. Com a líder del seu partit ha de fer per maneres de guanyar les eleccions i continuar governant, si és això el que vol el país.}

^{- Això, tots els polítics. Ara haurem de deixar que s’expliquin. I, si deixen d’insultar-se els uns als altres, els entendrem més bé. I no podem oblidar que, formalment,  tot va començar quan el President Mas, desesperat pel mal tracte que l’estat sotmetia a Catalunya, va anar a Madrid a demanar una mena de concert econòmic, Rajoy li va dir que ni parlar-ne i Mas  va decidir estripar les cartes i començar el que hem anomenat el procés.}

^{- Així que hem de creure que Aragonès va anar a Madrid, més que per demanar ingènuament un concert econòmic, per fer memòria a un Estat que intenta passar pàgina, la gènesi del problema. És com si els hagués dit: Rajoy es va equivocar i ja veieu que va passar. Un desastre. Tornem al punt de sortida. Comencem més bé. Negociem de veritat una formula per revertir una injustícia que ja fa massa temps que dura.} 

^{- Vostè creu que l’han entès? O que l’han volgut entendre?}

^{- Caldrà deixar que pensin i paeixin el missatge. Potser sí que preferiran donar a Esquerra un argument electoral, que esperar i arriscar-se a haver de negociar amb Puigdemont, ara que ja el coneixen bé.}

^{Haurem de tenir paciència, com gairebé sempre. A final, no me n’he sortit i hem parlat de política.}

       Torna a l'inici

Continua llegint »

De les Voltes al minyons escoltes

Les Voltes, 60 anys. Qui ho havia de dir. El vent gèlid del franquisme bufava sota les voltes de la Plaça del Vi, just a Casa Carles, quan una colla d’engrescats gironins decidiren que, si les llibreries “normals” no oferien llibres en català, el que calia era crear un nou establiment que canviés les coses. radicalment. Les Voltes seria una llibreria especialitzada en llibres en català. Ho tenien tot en contra, però la lògica estava a seu costat. Va ser un èxit, amb els alts i baixos que el mercat  i el temps propiciaren. Al cap dels seixanta anys, es va fer una celebració al municipal  ple, amb tres presidents de la Generalitat presents (Pujol, Montilla i Torra) i dos més per via informàtica (Mas i Puigdemont). Es va presentar la Fundació Les Voltes i el Premi  Matamala, concedit aquest any a Josep Guardiola. Esplèndid. Però no us volia pas parlar de Les Voltes avui. Ja ho entendreu.

Va tancar l’acte el conseller Quim Nadal. Havent repassat la llista del primers gironins que s’apuntaren al projecte de les Voltes, va fer observar que la majoria havien passat per l’agrupació escolta Sant Narcís, que tenia el cau just al costat del local de la llibreria, a Casa Carles.  I que moltes altres iniciatives ciutadanes també s’havien gestat als cervells d’aquells centenars de nois formats en l’escoltisme. Escoltisme catòlic, tot sigui dit, rumio jo. Certament, l’escoltisme gironí estava pensat i  encarrilat a formar els dirigents futurs de la ciutat. Jo diria que se’n van sortir.  Algú més entès hauria d’estudiar els noms d’aquelles promocions d’escoltes i guies i veure les seves trajectòries, com s’han anat desplegant, agrupant, organitzant per controlar els llocs decisius de la ciutat. I potser esbrinar si en la seva actuació com a adults han pesat més els valors maçònics reconeguts de l’escoltisme de Baden Powell o l’adoctrinament i dirigisme catòlic dels capellans d’aquells temps difícils. Llibertat o submissió. Algun sociòleg s’hi apunta? Algun historiador? Crec que un estudi com aquest tindria interès.

Segur que algun dels antics escoltes gironins, que van conèixer de primera mà tot el procés, en podria començar una tesi doctoral. L’espero, sense pressa.

      Torna a l'inici

Continua llegint »