5 de maig de 2017

Flor de saüc a taula

A casa tenim dos saüquers al jardí.  No crec que els hagi plantat ningú. Probablement són fills o nets d’un antic exemplar de grans dimensions que creixia arran de marge quan jo era petit. En aquells temps el saüquer era molt útil perquè el tronc i les branques de l’arbust són molt característiques: al centre del cilindre de fusta hi ha una nucli tou i fàcil d’extreure. Triant la branca adient, en fèiem petadores, que eren una joguina útil i divertida. Per si no sabeu què és o què era una petadora, m’explico. Teníeu el cilindre llenyós, buit per dintre, com el canó d’una arma de foc, de mig centímetre de diàmetre el fora o poc menys. Penseu que els projectils eren lledons, aquells fruits en forma de boleta verda que fa el lledoner.
Bé, ja tenim mitja petadora. Llavors calia trobar un branquilló de lledoner i aprimar-lo fins que encaixés exactament amb el forat del cilindre. Li deixàvem una mica de mànec, per empunyar aquell èmbol.  El branquilló polit havia de poder-se desplaçar amunt i avall com un èmbol veritable. Ja teníem l’arma.
Llavors collíem lledons a grapats. Es col·locava un lledó a cada punta de la petadora. Amb el branquilló empenyíem amb força el lledó d’una banda comprimint l’aire de l’interior del cilindre. Llavors, amb un pet sec, sortia disparat el lledó de l’altre cantó.
Perquè us explico tot això? Bé, som al maig i ja fa dies que els dos saüquers van florir espectacularment. La meva àvia collia aquestes flores, les deixava assecar i en feia aigua de flor de saüc, que anava bé per moltes coses que no us sabria concretar. Al restaurant la Calèndula de Regencós, de la flor de saüc en fan un xampanyet  ben raonable. Trobareu la recepta, que és prou antiga, per poc que la busqueu.
I parlant de receptes, les flors de saüc, ben arrebossades i fregides, són un plat simpàtic, bonic i gustós. Al cap de tants anys de veure les umbel·les blanques decorant el meu jardí m’he decidit a fer-ne una menjada. Avalo l’ús culinari de la flor de saüc. A més, deixeu-m’ho dir, les flors talades no esdevindran fruits i jo ho agrairé. El fruit del saüquer fa com una mena de gotims de boletes morades, vermelloses. No seria cap problema si no fos que els ocells – les garses, els coloms i potser algun altre –són consumidors del fruit madur del saüc que els és un llamí. No em sabria cap greu si no fos que després, paït el tiberi, venen a defecar a l’entorn de casa. Les mostres que deixen arreu són fortament acolorides de morat. I aquell morat és difícil d’esborrar. Els ocells són poc agraïts, és veu. Paguen amb excrements de colors la fruita que han menjat al meu jardí.

Que no m’ho posin més difícil, que em puc dedicar a collir totes les flors abans no acabi la festa floral de Girona. Tinc ou i farina de sobres...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada