Si les coses van com han d'anar, ja en sortirà, de porqueria de tots els racons. Mireu que tenim la policia, és a dir el Mossos; la Guàrdia Civil, que té competències en matèria de fronteres, però també en temes fiscals; els agents secrets que vegetaven al País Basc i que han estat enviats expressament a Catalunya, a trobar el que calgui allà on calgui, per dificultar el procés sobiranista, i, amagueu les criatures, les agències privades de detectius, que planten els micròfons allà on menys esperes, per trobar material vendible al gran mercat dels secrets i les vergonyes. Mai haurem estat tan vigilats!
Naturalment, si remenen la merda –amb perdó– a tot arreu, la pudor s'escamparà de manera inevitable. I això tant si han trobat una claveguera legal com si han destapat un pou mort que ningú no sabia que existís. Si jo fos ecologista –vull dir ecologista de plantilla, militant, bel·ligerant, actiu– em queixaria allà on pogués. La pudor, totes les pudors, contaminen l'aire que respirem, intoxiquen, molesten, fan més difícil la vida i la convivència. Sobretot si, com sembla per les primeres pistes, el sistema d'extracció que els investigadors estan disposats a emprar és el del fracking –com l'usat per treure petroli al Prepirineu–, rebentant el que calgui per aconseguir fer aflorar el que busquen al preu que sigui. El tuf de la descomposició està assegurat.
I amb tot això, ben orquestrat, premeditat, organitzat des de les més altres esferes, s'aconsegueixen uns quants efectes: un, probable però no segur, tallar de soca-rel algunes pràctiques generalitzades de corrupció a petita o mitjana escala, en benefici de tots els ciutadans; però també anar posant pals a les rodes de qualsevol acció política a Catalunya en un moment en què el país ha començat a caminar decididament en una direcció que no interessa gens a les elits econòmiques de l'Estat; i tercer, sobretot, enterbolir l'aire polític a tots els nivells possibles fins aconseguir que els grans escàndols de corrupció que empastifen de dies el partit que remena les cireres a Madrid es difuminin en un “tots són iguals” resignat dels ciutadans fastiguejats de tanta porqueria escampada pels mitjans.
Ningú pot dir què hi ha de veritat en les dotzenes de casos que es destapen aquestes setmanes. I estic segur que la veritat només interessa als imputats innocents que bé n'hi deu haver. Probablement no en traurem mai l'aigua clara. Ens quedarem en el remolí de porqueria que ens envolta i que algú, amb prou mitjans i prou organització –que paguem tots– remena cada dia per mantenir el nivell de contaminació suficient.
La corrupció degrada la democràcia i cal eradicar-la, denunciar-la i perseguir-la. Des de sempre. O és que, de cop, s'han obert els ulls dels vigilants?
