2 de setembre de 2013

‘Margaritas' per al record


Una partidària de la Falange , durant una manifestació, en una imatge d'arxiu. Foto: EL PUNT AVUI.
1
Calia justificar i enaltir la figura del ‘caudillo', la seva guerra i la dictadura
Vés a saber per què, se'm va acudir demanar a una amiga que havia estudiat a Girona quan era obligatòria l'assignatura de Formación del espíritu nacional el llibre que seguien les noies de la Falange, les flechas, de la secció femenina. El tinc a les mans. Formación política. Lecciones para las flechas. Sección femenina del FET y de las JONS. Té més interès per a mi quan hi llegeixo: “Al hablar de las flechas, hablamos de toda la juventud afiliada, tanto margaritas como luceros o flechas. También hay que tener en cuenta que estas virtudes exigidas a las afiliadas tienen que motivar también a las escolares y aprendices.
Es tracta d'un catecisme, amb preguntes i respostes. “¿Qué es en la actualidad Franco? El jefe de todos los españoles, que está construyendo ante la historia una España universal.” “¿Cómo era la situación de España al nacer el nacionalsindicalismo? La de una nación en descomposición histórica, a causa del liberalismo y la democracia.” “¿Qué son el liberalismo y la democracia? Los sistemas políticos que están deshaciendo el mundo.
Espero que ja ho hàgiu entès. Calia justificar i enaltir la figura del Caudillo, la seva guerra i la seva dictadura, amb una argumentació entre teològica i pseudofilosòfica ben travada pels ideòlegs dels feixisme espanyolitzat pels grans fundadors: Onésimo Redondo, Ledesma Ramos i, sobretot, José Antonio Primo de Rivera. Estem parlant de la Falange, Cara al sol con la camisa nueva, himne del que, segons explicava un dels seus creadors, José Antonio, va dir tot seguit: “Nos ha quedado cojonuda. La haremos cantar en la calle de Alcalá con acompañamiento de pistolas.
Però tornem al catecisme. “¿Quién, pues, deberá acometer la revolución? [els falangistes sempre van tenir la seva “revolución pendiente”] La revolución es la tarea de una resuelta minoria inasequible al desaliento.” “¿Pero de una minoria per sí sola? No; mandada por un jefe que sea capaz de revelar al pueblo [...] su auténtico destino.
Deixo el llibre a banda. La secció femenina tenia l'encàrrec del règim franquista de posar la dona al seu lloc, a casa, sota la tutela del pare o del marit, educar-la el just i necessari per ser mare, servir a taula i ser obedient al llit. Aquesta va ser l'autèntica contrarevolució que anul·lava les llibertats de la República: divorci, avortament, escola mixta, igualtat laboral... Por el imperio hacia Dios. I Déu manava, via capellans, la moral, les normes socials, la família, la manera de vestir, les relacions entre sexes, el dret civil...
Fa pocs dies ens deixava Maria Cubarsí, que va ser l'ànima de la secció femenina a Girona fins al darrer moment. Que Déu l'hagi perdonada.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada