19 d’octubre de 2015

Fer volar coloms des d'Ullastret

Si us he de dir la veritat, a mi em feia il·lusió. Havia visitat el poblat ibèric d'Ullastret coincidint amb una de les ocasions que el llac era ple a causa de les pluges persistents que el Daró havia conduït fins allà potser per fer-nos entendre la realitat de les coses. Amb les ruïnes emmirallant-se a l'aigua, era fàcil d'imaginar la possibilitat que la gran capital ibèrica d'Indigècia potser havia tingut sortida al mar. I, posats a fer volar la imaginació, es podria creure, ves perquè no, que el nom d'Ullastret fes referència a un pas difícil que calgués navegar entre el mar i el llac. Fer volar coloms, ja ho veieu, i poca cosa més.

Un grau és un port. De manera que ja tenim, si més no de nom, un port a Pals
Fa unes setmanes vaig visitar Pals. Es fa difícil des del Padró imaginar un port que fos la base de les caravel·les del Colom català que fa dies que cueja pels cenacles erudits, amb pros i contres esgrimits amb passió. De Pals al mar hi ha una tirada. Però certament una tirada plana, que s'ha vestit de conreus d'arròs o de verdes pistes de golf. Sempre ha estat així aquell paisatge? Segur que no. Però com ha canviat? Fa de mal saber. Ara, deixeu que us expliqui la meva sorpresa ingènua quan ben aviat, circulant cap a mar, m'adono que la platja de Pals té el nom de platja del Grau. Ep! El grau és el port. Ho hauríeu de saber i segur que ho sabeu. Per si queda algun dubte penseu en el Grau de València, el Grau de Castelló i tants d'altres. Un grau és un port. De manera que ja tenim, si més no de nom, un port a Pals.
Tornem a Ullastret. Miro el mapa i inundo amb la ment els arrossars i les planes de Pals i veig que del grau fins a la llacuna hi ha una distància relativament curta. Estem parlant d'una zona d'aiguamolls, que el Ter ha anat modelant des que –per raons polítiques que ara seria de mal explicar– li fou obligada la desembocadura al sud del Montgrí, o des d'abans. De manera que torno a pensar en un poblat ibèric de 6.000 ànimes, capital d'un extens territori, que aplega a les seves sitges el gra de molts tributs, i que comercia per mar amb una àmplia zona de la Mediterrània oriental. Que el pas era estret? Només cal utilitzar petites embarcacions des del port fins al llac. Encara fer volar coloms.

Però sento un reportatge en el que el director del museu, Gabriel Prado, reconeix
que han estudiat amb col·legues alemanys el tema i que han arribat a la conclusió que és molt probable aquell accés marítim des del llac d'Ullastret fa 2500 anys. Abans que els romans vinguessin i canviessin el curs de la història.

I abans que els sediments del Ter fessin recular la costa i amaguessin alguna pàgina del nostre passat. Fins i tot la del Colom, que potser va volar des d'aquestes costes cap a les noves terres, encara que aquesta hipòtesi requi tant a tanta gent.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada