Si us he de dir la veritat, a mi em feia il·lusió. Havia visitat el
poblat ibèric d'Ullastret coincidint amb una de les ocasions que el llac
era ple a causa de les pluges persistents que el Daró havia conduït
fins allà potser per fer-nos entendre la realitat de les coses. Amb les
ruïnes emmirallant-se a l'aigua, era fàcil d'imaginar la possibilitat
que la gran capital ibèrica d'Indigècia potser havia tingut sortida al
mar. I, posats a fer volar la imaginació, es podria creure, ves perquè
no, que el nom d'Ullastret fes referència a un pas difícil que calgués
navegar entre el mar i el llac. Fer volar coloms, ja ho veieu, i poca
cosa més.
Un grau és un port. De manera que ja tenim, si més no de nom, un port a Pals
Fa unes setmanes vaig visitar Pals. Es fa difícil des del Padró
imaginar un port que fos la base de les caravel·les del Colom català que
fa dies que cueja pels cenacles erudits, amb pros i contres esgrimits
amb passió. De Pals al mar hi ha una tirada. Però certament una tirada
plana, que s'ha vestit de conreus d'arròs o de verdes pistes de golf.
Sempre ha estat així aquell paisatge? Segur que no. Però com ha canviat?
Fa de mal saber. Ara, deixeu que us expliqui la meva sorpresa ingènua
quan ben aviat, circulant cap a mar, m'adono que la platja de Pals té el
nom de platja del Grau. Ep! El grau és el port. Ho hauríeu de saber i
segur que ho sabeu. Per si queda algun dubte penseu en el Grau de
València, el Grau de Castelló i tants d'altres. Un grau és un port. De
manera que ja tenim, si més no de nom, un port a Pals.
Tornem a Ullastret. Miro el mapa i inundo amb la ment els arrossars i
les planes de Pals i veig que del grau fins a la llacuna hi ha una
distància relativament curta. Estem parlant d'una zona d'aiguamolls, que
el Ter ha anat modelant des que –per raons polítiques que ara seria de
mal explicar– li fou obligada la desembocadura al sud del Montgrí, o des
d'abans. De manera que torno a pensar en un poblat ibèric de 6.000
ànimes, capital d'un extens territori, que aplega a les seves sitges el
gra de molts tributs, i que comercia per mar amb una àmplia zona de la
Mediterrània oriental. Que el pas era estret? Només cal utilitzar
petites embarcacions des del port fins al llac. Encara fer volar coloms.
Però sento un reportatge en el que el director del museu, Gabriel Prado, reconeix
que
han estudiat amb col·legues alemanys el tema i que han arribat a la
conclusió que és molt probable aquell accés marítim des del llac
d'Ullastret fa 2500 anys. Abans que els romans vinguessin i canviessin
el curs de la història.
I abans que els sediments del Ter fessin recular la costa i
amaguessin alguna pàgina del nostre passat. Fins i tot la del Colom, que
potser va volar des d'aquestes costes cap a les noves terres, encara
que aquesta hipòtesi requi tant a tanta gent.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada