Bé,
amic, ja les tenim aquí. L’hora de la veritat. Podrem fer allò que demana de
tant de temps: comptar-nos. Tornem a les
eleccions plebiscitàries. Deu estar content.
- - Sí, com a totes les eleccions, al final es fan comptes. Però
quin valor tenen? Vull dir més enllà de les lectures que en faci cada
partit. Recorda les últimes? Que si
s’havien de comptar escons, que si s’havien de comptar vots. Així tots guanyen.
Li diré més: els que no reconeixien la
victòria en escons del bloc sobiranista el 2015 tampoc reconeixen la victòria
en vots del referèndum del 2017. I així anem..
- - Com vol dir?
- - Home, declaració d’independència al Parlament, article 155 al
Senat, ordres de presó per tothom, exili a Bèlgica, ocupació de la Generalitat,
convocatòria d’eleccions autonòmiques per part de Madrid. I la fuga d’empreses,
entre d’altres coses.
- - Anem a pams. De tot el que vostè recita li diré que l’única
cosa que va fer Catalunya va ser una declaració del Parlament. Una votació i un
paper. Res més. Tots els problemes que venen després emanen del 155. O no?
- - La fugida d’empreses...
- - Bé, li puc acceptar que unes quantes empreses, especialment
les bancàries, reaccionaren defensivament davant la tempesta borsària que es
desencadenà després de la declaració. Però mai no sabrem si la tempesta era
espontània o era provocada. Quan es tenen els mecanismes que té un estat es
poden fer moltes coses. Però li admeto. Els bancs van moure la seu com si es
creguessin que la independència seria efectiva l’endemà per assegurar-se el
paraigua comunitari.
- - I els dos milers de
societats més petites?
- - Jo no li puc respondre amb dades a la mà. Però entengui que
em sembla estrany que dos milers d’empreses – si algú les ha comptat bé -
tinguessin els papers a punt per fer el salt en quatre dies. Tenien por? No
m’ho crec. Les empreses catalanes s’adapten a les circumstàncies com fan arreu
del món. Que hi ha dependència?, doncs endavant; que hi ha independència? ,
doncs també endavant. Els mercats de les empreses catalanes són cada dia més
arreu del món.
- - No creu que tinguessin por?
- - Ep, és clar que tenien por. Imaginis que vostè té una
empresa. Li poden enviar un inspector de treball, un d’hisenda, un de sanitat,
un de.... Cada inspector és capaç de trobar alguna cosa que no fa bé, per més estricte
que sigui. I per tant, té unes quantes sancions al damunt del cap com una
espasa de Damocles.
- - Pot passar, és clar.
- - Llavors el seu assessor, ben assessorat, li diu que podria
evitar-se molts problemes si decidís una cosa tan senzilla com canviar de
domicili. Ho entén? I si vostè encara
gosa posar excuses i diu que ho ha d’acordar l’assemblea general, l’Estat
totpoderós canvia la llei i ja està.
- - En té proves de tot això que diu?
- - Proves? Vol una prova més contundent que les 2000 proves en
forma de canvi inesperat de seu social?
-
Entesos. Només podem fer una cosa: votar assenyadament.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada