Què t'ha ensenyat la vida?

Quan em vas fer la pregunta, “què t’ha ensenyat la vida?”, la primera resposta que em va venir al cap va ser: no m’ha ensenyat res. Però et vaig prometre que hi pensaria.

Recordo un conte de Kafka que vaig trobar en un aplec de narracions seves. Creia recordar que se’n deia La màquina de tortura. No en facis cas. L’he trobat al cap dels anys amb el títol de La colònia penitenciària. Fou la primera història de Kafka que em va semblar entendre. I em serví de desllorigador per interpretar les altres narracions. Havia arribat a pensar que no l’hagués somniat. De vegades passen aquestes coses.

T’explico el que en recordo. Si de cas el pots trobar fàcilment a internet ara mateix.

Els condemnats d’una colònia penitenciària no saben de què se’ls ha acusat però sí que saben que han estat declarats culpables. Un dia, quan els toca, són lligats a la màquina de tortura – els detalls de la qual t’estalvio – que té la funció d’escriure a l’esquena del condemnat, amb doloroses punxades, la sentència. A poc a poc, lentament. Fins que és capaç, només pel dolor que sent de les ferides, de llegir-la. Quan sap perquè mereix la mort, mor.

Llavors, dic jo, que els haurà ensenyat la vida als condemnats? Que, com diuen els catòlics, es ve al món a patir?

La veritat, la meva veritat, és una altra. Suposo que la meva vida, com la de tots, m’ha ensenyat a viure, potser a sobreviure, a benefici d’inventari, per l’espècie. Però, és clar, sé prou bé que, al final, no em servirà de res, quan s’acabi. De manera que torno al començament.

Que què m’ha ensenyat la vida? Doncs res.

Potser perquè no es tractava d’això. Qui t’ha dit o què et fa pensar que som al món per aprendre alguna cosa?

Torna a l'inici