27 d’abril del 2021

Drets i negocis a la paret


Algú, ves a saber qui, ha escrit: “el veganismo te incomoda porqué cuestiona tus privilegios”.

Si ho hagués escrit en un paper o al telèfon i ho hagués enviat a algú concret, jo no me n’hauria assabentat. Però ho va pintar ben gros a la paret blanca de les escales del Portal Nou, just al costat del convent de les Vetlladores. I jo hi passo cada dia. De manera que, involuntàriament, suposo, m’ho diu a mi. I ja ho som.

Rumio. Què li fa pensar a l’il·lustre escrivent de parets que a mi m’incomoda el veganisme? Perquè, sigui dit ben aviat, a mi, el que mengi o no mengi el pintor de parets se me’n fot. I he de creure, per la poca experiència que acumulo, a la majoria dels vianants que passen per les escales del Portal Nou tampoc els deu amoïnar gens ni mica de què s’omple el pap l’autor de la pintada.

Sí que li puc dir que m’incomoda que algú es permeti empastifar una paret pública amb els seus problemes personals intransferibles. I també penso que aquesta falta de respecte amoïna molts dels que hem de llegir la frase quan anem cap a casa o quan van a passeig.

Però encara rumio més. Els veganistes, o vegans, no mengen carn, ni beuen llet, ni s’alimenten amb cap producte d’origen animal. Ja he dit que en són ben lliures. Però busco el perquè d’aquesta actitud. Segons llegeixo, defensen els drets dels animals. I aquí m’aturo. Qui determina els drets dels animals? Que jo sàpiga no existeix cap codi que els determini. Llavors, parlem d’uns drets naturals? Recordo “Ius naturalis is quod naturalis ratio inter omnes homines constituït” és a dir, que el dret natural és allò que la raó natural estableix entre tots els homes. Però, és clar, potser hi ha una raó natural constituïda per la raó natural dels animals. Tenen una llei els animals? Uns drets? Uns deures? I finalment, la raó natural dels animals concerneix als humans? I les lleis dels humans concerneixen als animals? Perquè demanr un tracte humà emvers els animals es fa en nom de la dignitat de l'home.

Si el pintor de parets vegà ho sap, m’agradaria que em digués si la llei natural dels animals permet que el gat es mengi la rata, o que una puça xucli la sang del gat. ¿Tinc permès, segons el codi ètic animal, esclafar un mosquit que m’està picant al clatell?

Però tampoc em puc aturar aquí. Si dono per bo que alguns humans no poden menjar formatge, ni posar mel a la llet de l’esmorzar, ni assaborir unes costelles de xai a la brasa, em ve la pregunta: pot un vegà honest collir una ceba viva, una escarola o un api, amanir-los amb sal i oli i mastegar-los sense remordiments? Té coratge d’abastar una pera – el fillet estimat de la perera – i fer-ne un llamí per alimentar-se com manen els seus cànons? Espero respostes. Si hi ha un dret natural dels animals, segur que també hi ha un dret natural dels vegetals. I, ves a saber, potser també dels minerals.

En fi, el pintor vegà ha aconseguit el que buscava, que parléssim de les seves dèries. Ara, en cap cas per les raons que addueix. Ni m’incomoda el que menja ni qüestiona els meus privilegis. Quins privilegis? Ni crio porcs, ni venc ous, ni faig formatge. I si ho fes, perdoni, tampoc seria cap privilegi. Seria una feina honesta per guanyar-me la vida.

Hi ha gent que, per sentir que existeixen, han d’inventar-se enemics.

No m’estranyaria que darrera la frase pintada a la paret de les escales del Portal Nou, hi trobéssim, gratant una mica, la campanya publicitària d’un grup espavilat que intenta guanyar-se la vida venent alguna cosa – llibres, productes, xerrades...- relacionada amb la moda ben respectable de menjar sa. I que reivindica a la paret el seu privilegi de monopolitzar els guanys del negoci.

Torna a l'inici

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada