La botigueta de la Cort Real

 

El 2005 en Lluís Güell només tenia 60 anys. Es va morir. Havia viscut molt intensament, tot s’ha de dir. La seva trajectòria feia pensar en una llarga carrera triomfal en qualsevol dels diversos camps que dominava. Pintura, escenografia, escultura, decoració... He dit decoració? Que em perdoni. En Güell creava ambients totals conjugant les formes, els colors, les llums, la música, tot. Des de  muntar un altar per un casament fins a instal·lar un negre emmordassat assassinat a l’entrada d’Arco, a Madrid; des de treballar en els decorats del T.E.I. de Banyoles fins a sumar el seu treball a Mario Gas, la Trinca o Ventura Pons; des de ser el més genuí representant del l’art Pop al país fins a construir grans sales de festes a les comarques gironines o a Eivissa.

Sempre diem, ens queda l’obra. En el cas d’en Lluís només és veritat a mitges. Molta de la seva treballada trajectòria s’ha perdut miserablement. Deixem de banda la pintura, els quadres que decoren els menjadors particulars d’admiradors afortunats, o el seu “Sols es viu d’il·lusió”, que penja al Princesa Sofia, segons llegeixo.  Mireu, l’Esquinçat, de Banyoles, es va cremar; l’Envelat del follet, d’Olot, va ser enderrocat; l’escala del Col·legi de metges de Girona es va desmuntar... Sí, de la seva obra “constructora” de grans sales de festes en deuen quedar a Eivissa el famós restaurant “El Ayoun”,  santuari per als amants de la música electrònica  i el Café del Mar, també a la costa de Sant Antoni, un altre lloc emblemàtic que Güell va decorar. Aquest local és conegut internacionalment per la seva vista espectacular del mar i la seva música ambiental. La posta de sol des d’aquesta ubicació és particularment màgica.

I a Girona? Sí, ens queda la Botigueta de la Cort Real. Tota una escultura de guix convertida en local comercial. Ni ens la mirem. La façana que fa cantonada amb les Voltes d’en Rosés, està emmarcada per un plafó que era pintat de pàl·lids roses i blaus pastel aquarel·lats. El plafó s’ha tret i posat més d’una vegada. Ara mateix, si no hi ha canvis, la pintura ha desaparegut. Què ha de passar perquè es restauri com cal? L’ajuntament, no hi té res a dir? Si la pintura es perd, qui ens diu que no es pot perdre tot?

     Torna a l'inici