Avui no, que és Sant Jordi, el dia del llibre i la rosa. Ja teniu prou feina, de parada en parada, mirant de conèixer pel tacte, la vista, l’olor, quin és el llibre que heu de comprar. Avui no. Però el dijous , demà passat, a quarts de sis de la tarda, l’ajuntament posarà una placa en memòria de la matemàtica i pedagoga Maria Antònia Canals a la placeta enjardinada que hi ha al davant mateix de l’escola Annexa, Joan Puigbert. Podeu anar-hi. D’un temps ençà, l’ajuntament de Girona, amb l’alcalde al davant, està fent una feina ben senzilla però ben necessària i pedagògica: dedicar places i placetes a persones que han deixat el seu rastre benèfic a la ciutat. Persones que ens han deixat, és clar. Fa pocs dies eren posades plaques recordant el periodista i escriptor Narcís Jordi Aragó i a la seva esposa, la pintora Maria Mercè Huerta. Merescudament.
La placeta de
l’Annexa és a tocar de l’institut Vicens Vives, a la part del darrera. I ja que som aquí, recordaré que l’institut
es va construir sobre els terrenys que havia ocupat l’escola Prat de la Riba, a la que jo vaig anar
quan devia tenir tres o quatre anys, als primers quarantes. En dèiem tots Prat de la Riba, tot i que ja devia
dir-se José Antonio per honorar el
fundador de Falange Española. Quan
van voler fer l’actual institut la meva primera escola va ser aterrada i es va
traslladar l’ensenyament i el nom a l’edifici pròxim, que havia sigut un alberg
de la Sección Femenina del FET y de las
JONS, i encara hi és avui: el Puigbert. Aquest edifici és ben curiós. Està catalogat a l’Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Fou construït per l’arquitecte Ricard
Giralt. A l’article de Viquipèdia que en parla no diu l’any de construcció però
va ser a començaments del franquisme. Per al seu ús actual han calgut reformes
i ampliacions importants. Quan potser encara en dèiem l’escola José Antonio o poc després, a l’inici de
la democràcia, hi vaig ser i vaig entrar en una de les aules. Els havia arribat
l’enciclopèdia catalana. La tenien a terra, just al costat de la paret, fent la
volta completa.
- És que el terra no
aguantaria - em van dir. Era una volta catalana, però els materials no eren
bons. El franquisme ja ho tenia això.
Bon sant Jordi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada