20 de juny de 2014

De més verdes en maduren

Es pot saber de què ens ve aquesta mania amb els reis? S’ha adonat que deu ser a Girona on troben més mala maror? Fotos cremades, crits, declaracions municipals... Escolti, que els reis no ens han fet res. Bé, vull dir els dos reis de la democràcia. Si parléssim d’abans ja no sabria dir-li, però Joan Carles i ara Felip no trobo pas que ens hagin perjudicat gent. Crec que els hauríem de reconèixer que han representat la recuperació de moltes llibertats. El final de la dictadura. O no?
Com hi ha món, que el meu interlocutor té certa raó. Ens mirem amb poca simpatia els monarques . Probablement per raons de les que ells en tenen poca culpa. No diré pas que han fet costat als anhels catalans, però tampoc veig que ens vagin en contra. Però, és clar, venim d’on venim. Costa d’oblidar que la solució monàrquica va ser la solució franquista. I és clar, i ha els anys d’història borbònica de la oblidar. La veritat, no sé què dir-li. A mi m’hauria agradat un referèndum que legitimés el règim. Tot seria més clar. De manera que...
De manera que – per uns escrúpols de mal explicar - estem deixant de banda una sortida fàcil, planera, legal, homologable, als problemes de sobirania que tenim plantejats. Miri: oi que enyorem les antigues llibertats? Oi que ens queixem dels efectes negatius de la guerra del 1714?  Oi que rebutgem de ple el decret de Nova Planta? Doncs miri, la sortida és aquesta: ens quedem amb el rei, li posem la numeració que li correspongui aquí i muntem un estat propi, modern, pràcticament independent. Creem un Regne Unit. S’han acabat tots els dubtes sobre la permanència a la Unió Europea, a l’àrea de l’euro, a les institucions internacionals.
Vostè ja jo diu. Molt fàcil, però,  les altres parts, hi estaran d’acord?
De moment, estic segur que el nou rei no s’ho miraria amb mala cara. I el món tampoc. Jo crec que beneiria una solució del problema que no afectés els equilibris internacionals.
Però no n’hi ha prou. Caldria que la resta d’Espanya, del Regne d’Espanya, s’hi avingués. Vostè creu que seria possible un acord d’aquesta mena? J diria que no.
De moment, no. Però el no ja el tenim. Estem lluitant per una cosa més difícil, per la independència total. Acceptar la corona comú simplificaria extraordinàriament el procés. Per tant, jo miraria de fer-me amic del rei. Fixis en una cosa: quan el que havia de ser rei Joan, l’avi del Felip actual, cria tenir el futur en contra el que va defensar i assumir com a irrenunciable va ser el títol de Compte de Barcelona. Sap perquè? Doncs perquè tots els seus drets derivaven d’aquest títol. El compte de Barcelona té sempre els drets dinàstics sobre la corona espanyola.
Doncs mira, ens ho podríem pensar. De més verdes en maduren.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada