15 d’abril de 2015

La nena, sant Jordi i el drac


1
He hagut de passar pel taller i sembla que ja començo a veure el camí recte al meu davant. Una caiguda absurda –totes ho deuen ser–, una intervenció quirúrgica que resulta insuficient i mesos de tenir un braç maldestre penjat de la bona voluntat del cabestrell. Paciència, diuen, després de la intervenció definitiva i tornar a començar a entrenar músculs, nervis i tendrums.
A la sala del fisioterapeuta, mostrari de gamats de tota mena en procés de recuperació, m'arriba la petita història de sant Jordi, que us he reservat sense permís de la protagonista. Us ho mereixeu tot.
Sembla que la nena té sis anys. No n'he retingut el nom, i em sap greu. El cas és que li han explicat ben oportunament la llegenda de sant Jordi en qualsevol de les versions que corren aquests dies per fer boca de la gran festa catalana del llibre i de la rosa. Ha sabut de la golafreria del drac, de la dolçor de la princesa, de la gallardia del cavaller per salvar-la. Tot li ha semblat prou bé, fora d'un detall, i ha demanat les explicacions oportunes.
“Mama –pregunta–, i abans d'agafar la princesa, què menjava el drac dolent?”
“Oh! És clar, nenes que no eren princeses.”
“Mama –vol saber–, i si sant Jordi era tan bo i tan valent, com és que no sortia a defensar totes aquelles nenes?”
Les rondalles i els contes tenen aquestes coses, que s'han d'anar adaptant als nous temps i, sobretot, als nous criteris socials i morals. La petita història del drac i el cavaller ens ve, molt probablement, des d'Egipte i els seus déus, fa milers d'anys, i prou ha sabut anar posant-se al dia per perviure en el pensament popular. O es va encartonar a l'època del romanticisme i espera l'enginy d'algun narrador que li faci un repàs de pintura moderna per salvar-la per molts anys més? Vés a saber.
La mare de la nena, que explicava la seva experiència, destacava la vivor de la filla i el seu esperit reivindicatiu, potser feminista. Jo diria que era més. La nena és més llesta del que creien els que l'havien sentit protestar. Demana una societat igualitària, justa, democràtica, lliure, solidària, fraternal. A la seva manera, és clar. En el món dels seus contes, que és el nostre. De moment, per a totes les nenes –ella inclosa– i ben aviat, també per als nens, que, si no vigilem, també seran cruspits per algun drac malèvol que potser ara mateix ja està preparant alguna retallada en el benestar de tots els ciutadans. En benefici propi, naturalment.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada