29 de maig de 2015

Políticament correcte

Els candidats i les candidates dels partits –i potser les partides– que es presenten a les eleccions es deuen creure que els electors, i sobretot les electores, són curtets, penso jo. Ja fa anys que s'han posat d'acord a distingir sempre entre mascles i femelles en totes les seves intervencions. Deuen haver arribat a la conclusió que acceptar la norma gramatical que estableix que el plural masculí inclou els dos sexes és una forma de masclisme. Potser tenen raó. O han comprovat que fer aquesta distinció de gènere reiterada els dóna vots entre les votants femenines. No sé pas si l'encerten. I tant me fa. Les orelles em xeriquen cada vegada que ho sento, però potser són els anys.
A l'inici d'aquesta campanya municipal vaig poder llegir un cartell d'Iniciativa Verds que havien penjat al pont de l'Alférez Huarte, davant de la plaça del mercat de Girona. Com que em va sorprendre, en vaig fer una fotografia. Va ser una sort, perquè al cap de pocs dies la pancarta havia desaparegut. No en sé les causes: potser se la va endur el vent, potser la junta electoral va considerar que el lloc no era idoni. No voldria pensar que va ser una autoritat acadèmica la que decidí que s'havia de treure. Que per què? Doncs perquè allò que en diem correcció política trepitjava la correcció gramatical. De retruc feia de mal entendre.
A veure: la pancarta deia “Lluitem junts/ i juntes?”, en dues línies. Per tant, es podia llegir que ells sí que lluiten, o han de lluitar, junts; però és dubtós que elles ho facin o ho hagin de fer. Això en el cas que el canvi de ratlla sigui a causa d'un punt i a part elidit. Si no hi havia punt i a part, l'interrogant final i el dubte abastaven a ells i a elles. No sabíem qui lluitava i qui no ho feia, i si ho feien junts o separats.
Perquè –i que em perdonin els amics d'Iniciativa i dels Verds que van junts– si l'interrogant no era l'expressió d'un dubte, cosa ben probable, el problema de comprensió tornava a ser complicat. Suposem que en lloc d'una pregunta era un crit, una instigació a lluitar. Bé. Llavors, ells han de lluitar junts i elles han de lluitar juntes. Però d'això se'n desprèn inevitablement que lluitaran separats. Si ells van junts i elles van juntes, han d'anar separats i separades per força.
Serà que els responsables polítics de la pancarta es van adonar de la incongruència i la van retirar per aquest motiu? El cas és que he vist a la televisió algun anunci que està redactat en termes similars. Políticament correcte. Gramaticalment absurd.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada