1 de desembre de 2015

Bons mestres per a bones escoles

Fa uns mesos llegia que les autoritats educatives del país havien acordat que els nostres infants necessitaven treballar més en algunes assignatures – per dir-ho en termes que ens entenguem -, sobretot les matemàtiques i l’anglès.  Em va semblar molt bé. Ara, perdoneu, ningú deia qui seria l’encarregat de reforçar aquestes matèries a les escoles. Cal entendre que serien els mateixos mestres? És que els nostres sacrificats mestres, que tenen prou dificultats per fer aprendre a llegir i escriure, a fer quatre operacions i a raonar amb una mica de lògica els nostres menuts, trobarien temps i – sobretot – tindrien els coneixements necessaris per assumir amb èxit les noves exigències curriculars?
Era una pregunta retòrica. Ja ho devíeu pensar.  Jo sempre m’he preguntat com és que calen uns estudis especialitzats per ser professor d’educació física, o per impartir música, fins i tot per ensenyar religió, i en canvi qualsevol mestre generalista està plenament capacitat  per fer entrar el raonament matemàtic al cap dels seus alumnes.  No us ho heu preguntat mai?  Pel que fa als idiomes, sí que es demana una preparació específica. Ara, esteu segurs que tenim un planter d’especialistes en anglès suficient per a tota la xarxa educativa?
He explicat més d’una vegada que, als anys cinquanta,  l’institut de Girona va fer un intercanvi d’alumnes amb el licée de Perpinyà. Vaig constatar una cosa: tots els nois de Perpinyà sabien parlar espanyol amb fluïdesa; cap dels alumnes gironins era capaç de mantenir una conversa en francès.  I, de francès, n’estudiàvem!!   Probablement nosaltres sabíem més verbs irregulars que ells, més gramàtica. Però ells havien après a parlar en castellà.
Vaig cada setmana a unes classes de conversa en francès que organitza l’Ajuntament. Les imparteix una professora jubilada.  És francesa i va estudiar a França. Havia treballat en una gran escola gironina. En un moment  determinat, va arribar l’ordre d’introduir l’anglès a les aules. Decisió assenyada. La direcció va estudiar la situació. Sí, a l’escola tenien una mestra que sabia parlar l’anglès. No en tenia pas cap títol, però el sabia. Que qui era? Doncs la senyoreta francesa, que l’havia après a l’escola del seu país.
No ens desanimem. S’ha entès que calen més matemàtiques i més anglès a les aules. S’ha decidit millorar la preparació dels mestres. Santa paraula!! Cal aconseguir que al magisteri hi entrin els millors, els més ben preparats. Quan jo vaig fer magisteri es va donar entrada a la normal a estudiants que només tenien el batxillerat elemental. Fins aquell moment exigien el superior. Va ser una mala decisió, al meu entendre. L’estem pagant.

  

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada