21 de març de 2016

Els Condom

La  Dolors Condom, que ens ha deixat fa pocs dies, era la petita de tres germans. El gran era en Josep, químic, que no vaig arribar a conèixer. Era subdirector de Químics i Tartàrics, la primera fàbrica mundial que va produir àcid tartàric pur. El segon era en Joan, advocat, que va ser magistrat de treball a Girona i amb el que vaig fer de passant uns anys. El tercera era la Dolors, ja ho sabeu, es va dedicar al llatí i es va fer estimar per tothom al llarg de la seva dilatada vida docent.
Sembla ser que quan estudiaven ho feien tots tres a la mateixa ho feien en veu alta, i per sentir-se cridaven cada vegada més fort. El sistema devia funcionar o eren tots tres uns primers espases, que és el que crec.
D’en Josep en podria recordar que va tornar de França després de la guerra, sense papers, que el seu germà el va anar a recollir a Figueres, i que es va haver de guanyar la vida arreglant màquines d’escriure després que no l’acceptessin de manobre als Químics ni enlloc, tement sempre que els civils l’anessin a buscar. Uns anys després va ser subdirector a Palau i va muntar les fàbriques de Benetusser i de Portugal. Tornant de Portugal va morir d’un infart. Cap a finals dels seixanta jo donava classes d’adults als Químics. Vaig demanar per ell i em van explicar que el tenien en un laboratori discret intentant crear un plastificant a partir del tartàric.
En Joan va estudiar dret quan ja feia de mestre. Diria que va coincidir amb la meva mare a Sant Hilari. Vaig treballar per ell uns quants anys. No li vaig veure perdre mai cap plet: quan no ho veia prou clar, pactava. Abans d’exercir d’advocat, ja casat, treballava al Jutjat de Girona. Li van oferir un assumpte important i difícil i el va acceptar. Com que aquella feina era incompatible amb la del jutjat, va plegar i, sense dir-ho a la dona, anava cada dia a la Devesa a preparar el judici. Quan el va guanyar, confessà a casa el seu “pecat”.  Curiosament també va acabar treballant per l’Ensesa als Químics, després que resolgués pactant una vaga insòlita en aquells anys.
En Joan Condom va ajudar sempre els moviments de resistència a la dictadura, discretament. Va ser un dels fundadors de Les Voltes i segurament de l’Òmnium.
Al seu despatx hi tenia la col·lecció Bernat Metge, que havia regalat a la seva germana. I jo i vaig tenir accés, que no vaig aprofitar prou.

Amb la Dolors Condom ens ha unit sempre una estranya i sincera simpatia mútua que naixia de l’estimació pel seu germà. Ens trobàvem sovint, perquè ella era a tot arreu on hi havia un acte cultural. Què farem sense ella?

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada