13 de juny del 2016

Què t'ha ensenyat la vida?

En David Pagès Cassú està preguntant a gent de certa edat dels Països Catalans què els ha ensenyat la vida. Es proposa aplegar les respostes i fer-ne un llibre. La meva resposta ha sigut aquesta. No us vull fer esperar per llegir-la. Podria molt ben ser que, quan el llibre de l'amic Pagès surti al carrer, la meva resposta ja seria una altra. Ja en parlarem llavors +++
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Quan em vas fer la pregunta, ¿què t’ha ensenyat la vida? , la primera resposta que em va venir al cap va ser: no m’ha ensenyat res.
Però et vaig prometre que hi pensaria.
He recordat un conte de Kafka que vaig trobar en un aplec de narracions seves. Creia recordar que se’n deia La màquina de tortura. No en facis cas. L’he trobat  al cap dels anys amb el títol de La colònia penitenciària. Fou la primera història de Kafka que em va semblar entendre. I em serví de desllorigador per interpretar les altres. Havia arribat a pensar que no l’hagués somniat.  De vegades passen aquestes coses.
T’explico el que en recordo. Si de cas el pots trobar fàcilment a internet  ara mateix.
Els condemnats d’una colònia penitenciària no saben de què se’ls ha acusat però sí que saben que han estat declarats culpables. Un dia, quan els toca,  són lligats a la màquina de tortura – els detalls de la qual t’estalvio – que té la funció d’escriure amb doloroses punxades, a l’esquena del condemnat, la sentència. A poc a poc, lentament, cal·ligràfic ament. Fins que és capaç, només pel dolor que sent de les ferides, de llegir-la. Quan sap perquè mereix la mort, mor.
Llavors, dic  jo, què els haurà ensenyat la vida, als condemnats?  Que, com diuen els catòlics, es ve al món a patir?
La veritat, la meva veritat, és una altra. Suposo que la meva vida, com la de tots, m’ha ensenyat a viure, potser a sobreviure, a benefici d’inventari, per l’espècie, pel país, per la família. Però, és clar, sé prou bé que, al final, no em servirà de res, quan s’acabi. De manera que torno al començament.
Que què m’ha ensenyat la vida? Doncs, res.
 Potser perquè no es tractava d’això. Qui t’ha dit o què t’ha fet pensar que som al món per aprendre alguna cosa?

2 comentaris:

  • Assumpció Cantalozella says:
    15 de juny del 2016, a les 10:01

    A la vida, l'aprenentatge és constant. Això la fa apassionant. Quan dic, avui, se que obro la capsa de les sorpreses.

  • Assumpció Cantalozella says:
    15 de juny del 2016, a les 10:01

    A la vida, l'aprenentatge és constant. Això la fa apassionant. Quan dic, avui, se que obro la capsa de les sorpreses.

Publica un comentari a l'entrada