19 d’octubre de 2016

El quiosc de la Gran Via


Doncs sí, em sap greu que tanquin un quiosc a Girona. Però què hi farem, tampoc serà un cataclisme. Recordeu que fa uns quants anys n’hi havia un de ben maco a la cantonada del carrer Nou amb la Gran Via? No? Doncs hi era. Feia el seu servei. Però devia ser una nosa urbanística i es va enderrocar.
-         Es ben veritat -  em diu un amic de memòria llarga – i es va compensar amb una llibreria-quiosc a l’altra vorera. Hi va durar molts anys.
-         Exacte. Ara, per servir els lectors de la zona del govern civil – o com se’n digui  -   tenim el quiosc de la 22,  que és a quatre passes, amb la  placeta Jordi de Sant Jordi inclosa.
-         I encara li volia preguntar una cosa. Vostè sap de qui era la concessió del quiosc?
-         No en tinc ni idea - li responc.
-         Perquè, sap, quan el van obrir les que venien els diaris eren d’una comunitat de monges de l’Opus Dei. Unes monges que anaven sense hàbit – cosa ben sorprenent en aquells temps – i que tenien una casa o un convent o un pis, a la carretera de Santa Eugènia. Diria que els primers anys, set o vuit com a mínim, eren monges o novícies, les venedores del quiosc.
-         Em deixa parat. Les monges de l’Opus Dei tenien un quiosc?  Hi penso i no puc deixar de recordar que l’Associació de la Premsa de Catalunya també en tenia un a Barcelona. Era una mena de subvenció dissimulada de l’Ajuntament als periodistes. No crec que encara el tinguin.
-         I els dependents eren del ram, vull dir, eren periodistes?
-         No, home. L’associació llogava el quiosc a qui li pagués més bé.
-         Doncs ja lliga. En aquells anys l’Opus estava creixent a Girona. Potser tenien unes monges que s’havien de mantenir i l’ajuntament els va concedir el negoci de la Gran Via. El que caldria saber és si pagaven el mateix cànon que les altres concessions similars o bé si era una subvenció.
-         Això ara farà de mal saber. El que ens podrien explicar és si el darrer concessionari era un particular o bé encara constava a nom de les monges, que el tenien subarrendat.
-         Tot podria ser. De tota manera, recordi que a la Plaça de Catalunya n’han tancat un altre, de quiosc. I l’han tirat a terra. No devia pas ser un gran negoci.
I ho deixem aquí, sense tenir més informació de la que teníem. Potser en saben més coses els milers de signants que han protestat pel tancament. O potser no. Caldria que l’Ajuntament ho aclarís. No pas per res,, només perquè quedés escrit a la petita història de la ciutat.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada