Molta merda

Un savi que parlava per la ràdio fa pocs dies em va obrir els ulls. Resulta que molts noms castellans venen de l’àrab, cosa que ja sabia,  però potser no en sabia entendre l’abast. Hi ha dos topònims  dels que va citar que tenen certa gràcia. Segons l’estudiós, la Mancha ve d’una paraula àrab que significa altiplà. És a dir, la meseta.  Seria tan lògic que sembla que no pot ser. Però és clar, si el canal de la Mancha vol dir canal de la Mànega, tot és possible. Els castellans no es preocupen gaire de les etimologies, es veu – llevat del meu savi radiofònic.  Em pregunto si les traduccions del Quixot que s’han fet a totes les llengües no haurien de buscar la manera de donar els dos significats de la paraula Mancha, com a topònim, i mancha com  denominació d’una característica geogràfica.

La segona paraula àrab seria Madrid. Ves per on, resulta que Madrid vindria d’un mot que designaria un desguàs, un sobreeixidor,  una claveguera.  Com que no conec prou bé la geografia de la rodalia de la capital, no sóc capaç de comprendre quines escorrialles donaven nom al lloc. Però no ve d’aquí.  A mi ja em va bé. Potser tot plegat ve només de l’existència del Manzanares, que deu servir per aplegar les escorrenties d’aquella part de la immensa planura castellana. Ancha es Castilla.

Arribats a aquest punt ens podríem preguntar si és primer el nom o primer el poble. Si es va construir la capital on hi havia la claveguera – a la llarga la més gran claveguera del país – o si va ser al revés, que es va donar el nom de claveguera al lloc on hi havia la capital – el governs, les serveis secrets del governs, els centres de poder més obscurs de l’Estat. Probablement no ho sabrem mai.

Al cap i a la fi, és igual. En el gran teatre del tripijoc imperial que s’hi va muntar deu ser de bona educació desitjar-se, els uns als altres, molta merda.

Doncs això.

Torna a l'inici