13 d’abril del 2017

Tàctica de guerra

És la guerra. I a la guerra tot s’hi val.
Comencem a l’altra banda del mar. A Síria, bombes de gas sarin, atribuïdes al govern pels que han de justificar les seves bombes. A Egipte, estora de cadàvers coptes per  esperar la visita del papa de Roma. A Estocolm, a Londres. A Alemanya, rebuda explosiva a l’equip local per alterar el calendari de la Champions... Ho deixo aquí, però tornaré a la Champions. Paciència.
A casa, ofensiva contundent contra el secessionisme casolà. El TC és com una metralladora escopint anulacions de lleis, amenaces, suspensions Els alts tribunals inhabiliten i branden el pal de las multes a tort i a dret, a polítics i societat civil, amb el bastó gros de la presó sempre a punt. Els inspectors d’hisenda, reforçats convenientment, passen el rascle amb una eficàcia desconeguda pel sofert teixit empresarial català. Els serveis secrets, i els no tan secrets, excaven galeries de dubtosa legalitat sota els peus dels nostres homes públics per aflorar els excrements acumulats de decennis o fabricant-ne a mida de les necessitats. Els  pressupostos escanyen una mica més les inversions necessàries sabotejant de fet la competitivitat de la nostra producció.  També ho deixo aquí.

I el Barça? Què me’n dieu del Barça? Ja deveu entendre que és un dels portaavions de la nostra flota. Potser el més potent. Us expliqueu la trajectòria erràtica, poc definida, que porta?. Què crieu que li passa? És que un dia són els millors i l’endemà semblen ineptes? Perquè creieu que plega en Luis Enrique després d’uns anys d’èxit evident?
Aquest any, esteu-ne segurs, anant molt bé, serem campions de Copa. La feina que tenen per no guanyar la lliga!! I no la poden guanyar. L’equip dels independentistes no pot tornar a guanyar. Des de Madrid faran el que calgui, per terra mar i aire. Penseu en els àrbitres? Potser sí. Però la mare dels ous és sempre a fora del camp:  hisenda, federació, tribunals... Cal pactar per sobreviure. La lliga pel Madrid. La Champions per ves a saber qui, potser també el Madrid. El Barça va regalar el partit de París i va voler salvar l’honor amb un bon resultat a Barcelona. Un inesperat cop de sort el va classificar contra tot pronòstic.  Ben segur que va haver de demanar perdó. Va fer propòsit d’esmena i va complir a Torí. Es retira. No ha de fer-se veure. Aguantar.
On s’és vist que els que han de perdre la guerra guanyin ni que sigui una copa de futbol. Cal vinclar-se com els joncs i esperar que passi el temporal. Ja ens tornarem a embadalir amb el jóc diví dels blaugrana. Quan es pugui, sense ofendre els poderosos.
Tàctica de guerra.



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada