Sempre s’havia
dit: hi ha aigua sense gas, amb gas i aigua de Vilajuïga. Doncs mira, resulta
que hem estat a punt de quedar-nos sense la que considero millor. Fa poques
setmanes l’empresa que la comercialitzava va anunciar que havia de tancar. No
li sortien els números.
A mi, això de
l’aigua em té preocupat. No ho acabo d’entendre. Aneu al bar de la cantonada.
Demaneu una aigua. Mireu d’on ve. Us en donaran de la Sierra de Guadarrama, del
Pirineus aragonesos, de Sòria o de Madrid.
Ara, si aneu a Andalusia, a Madrid o a Sòria us poden donar aigua del
Montseny, de Caldes o de Sant Aniol. Fa de mal explicar. L’aigua té un preu
gairebé nul en origen. Els costos són embotellar-la i repartir-la. Posar-la en
ampolles deu costar el mateix a totes les marques. Per tant, el preu hauria
d’estar en relació a la distància que ha de recórrer. Però no.
Us asseguro que
he preguntat en diversos llocs. En confiança m’han dit que l’aigua que tenen
els bar si els restaurants no la trien pas: els l’ofereix, gairebé de frac, el
repartidor d’altres begudes, generalment cervesa. Els camions que distribueixen
la cervesa – que és el producte amb el que es guanyen la vida – carrega l’aigua
on li és més barata. El transport no li costa res. Entesos.
Un dia em vaig
interessar concretament per l’aigua de Vilajuïga. Sap què passa?, em van dir:
que els que exploten les fonts estan condicionats per les distribuïdores i les
distribuïdores els exigeixen preus ínfims, que només compensen als que poden
posar al mercat milions d’ampolles. Els manantials de Vilajuïga no permeten pas
això. No poden regalar aigua perquè tenen només la que raja. Ho entén? De
manera que no arriba al consumidor perquè els repartidors no la distribueixen.
D’aquesta
conversa en fa uns tres o quatre anys. I mira, va petar. Per sort Grífols, una
multinacional catalana amb criteri, ha decidit comprar l’empresa. Són gent que
saben el que es fan. Segur que han estudiat el cas i seran capaços de fer
sostenible el negoci. Ells es dediquen a la medicina, però voleu millor
medicina que un got de l’ aigua més bona del món, segons Salvador Dalí?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada