No
sé pas si hi són a temps. El 2 d’octubre
se’ls tira a sobre com se’ns hi tira a nosaltres. Però deixeu que posi negre
sobre blanc la millor sortida. Comencem. Tenim en Pedro Sánchez de secretari
general del Psoe després de superar la defenestració “definitiva” de la que fou
víctima per haver pogut pensar que era possibles arribar al govern amb un
pacte amb Podemos i els separatistes. Doncs ja tornem a ser al punt de sortida.
S’hi veu amb cor?
Imaginem
que sí. Com esta les coses? Els de Pablo Iglesias estan dient que s’hi posen
bé. Que per treure Rajoy de la Moncloa farien el que calgués; i accepten el
referèndum català pactat. Què falta? Falta pactar-lo.
Els
socialistes han assumit un estat plurinacional, però no admeten que la
sobirania es divideixi. Per tant, ara no estan pel dret a decidir, però s’hi
acosten una mica. Continuen en el projecte boirós de l’estat federal. Potser
asimètric, com demanava Maragall? No queda clar. Però és un camí a posar sobre
la taula.
Els
independentistes estan entossudits en el referèndum o referèndum. No els han
deixat cap sortida. Puigdemont repeteix tantes vegades com pot que està
disposat a negociar fins al darrer moment. A negociar-ho tot? Estic segur que
gairebé tot. Esquerra no parla tant de diàleg, però no veuria malament donar un
cop de mà als que descavalquessin Rajoy i el PP del govern.
Les
cartes estan repartides. Si el Pedro Sánchez rejovenit i rehabilitat per la
militància fos capaç de jugar-les prou bé, estic ben segur que es trobaria un
desllorigador a tres bandes.
Abans
del 2 d’octubre? Si s’acordés ajornar la
consulta als catalans com a condició per resoldre seriosament i amb justícia
els problemes de relació que ens han portat fins aquí, potser sí.
Imaginem
un pacte solemne que proposi – com ja s’ha dit més d’un cop - blindar les
competències en cultura i llengua, assegurar un finançament just, recuperar els
punts bàsics de l’estatut ribotat per Alfonso Guerra i els seus, que
restableixi la independència del poder judicial, que enceti de veritat el camí
cap a la federació... Si es pactés tot això, perdona amic lector, però veuríem
el cel obert.
Fins
i tot el pacte es podria posar a votació en referèndum a Catalunya o a tot
Espanya.
No
vull somniar. Però el polític decidit que fos capaç de liderar un projecte com aquest
rebria, ben segur, el vist i plau de la majoria dels espanyols, que fa temps
demanen als polítics que es posin a la feina i resolguin els problemes en lloc
de crear-los amb els seus càlculs electorals.
Pot
Pedro Sánchez jugar aquesta partida? La vol jugar?
Segur
que no és fàcil. Però hi té molt a guanyar. I tots els ciutadans també.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada