Aquella dona va
rebre un cop de porra al cul - i no m’ensenya la marca per pudor i perquè no insisteixo
– quan feia cua per anar a votar. No ho entén. Quin mal feia? –
-
El
referèndum era il·legal – li explico
-
Vol
dir? Si el Parlamernt de Catalunya havia aprovat una llei que el convocava,
devia ser legal...
-
Sí,
però la llei que vostè diu estava suspesa i ben suspesa pel TC.
-
Diu
suspesa, no pas anul·lada.
-
Exacte.
-
És
a dir, que no sabrem si la llei era bona o no fins que el TC decideixi amb una
sentència. Mentrestant només estava suspesa.
-
Té
raó, però no veig la diferència.
-
Doncs
l’hauria de veure. J vaig a votar amb tota la gent d’acord amb una llei que
està suspesa. A sé, hauria de saber, que la validesa del meu vot depèn del que decideixi
el TC. Si diu que la llei del Parlament era bona, el meu vot va a missa; si
decideix que la llei no val, el meu vot queda sense efecte.
-
Es
podria explicar així.
-
Llavors,
perquè m’han d’atonyinar per evitar que voti? Ni vostè, ni jo, ni el senyor Rajoy no pot
saber, o no hauria de poder saber, què decidirà el TC. I actua com si ja hagués
dictat sentència.
-
Imagini’s
que el TC dóna la raó al Parlament.
-
Però
– li dic- tots sabem què dirà el TC....
-
I
ho troba normal? Jo no. Jo he de pensar que tenien moltes ganes de repartir
llenya als catalans i van trobar l’excusa per imposar la llei de la força
contra la llei de la raó.
-
Cert
– he de reconèixer- li he de donar la raó que n’hi havia prou amb esperar la
sentència per saber si la llei del Parlament era legal. Si, com diuen els
defensors de la garrotada a l’esquena, no ho era, havien d’anul·lar el
resultat.
-
Sap
que penso? Que ja el tenien anul·lat abans de començar.
-
I
el rei, no ho podia aturar?
-
Perdoni,
si vostè vota per una república, espera que el rei li faci costat? Sap què li
dic, que la seva innocència i la seva fe
en la democràcia són immenses i expliquin perfectament la marca que no vull
veure al seu cul.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada