No es pot dir
que Espanya ens roba. És políticament incorrecte. Entesos. Què volem dir quan
diem Espanya? Parlem dels espanyols? És evident que la majoria dels espanyols
no roba. I dels que roben, pocs ens deuen robar a nosaltres. No, Espanya no ens
roba. Quedi clar en aquest sentit.
El que passa és
que, si algú ha dit alguna vegada la frase “Espanya ens roba” no parlava pas
d’això, que es ofensiu i que és injust. El terme Espanya en aquesta frase es
referia a un ens nebulós format pels centres de poder polític, econòmic,
social, empresarial, cultural, jurídic i administratiu al que solem anomenar
Madrid, que té les coses muntades de tal manera que:
Paguem més
impostos que la resta dels espanyols pel sol fet de ser catalans – realitat documentada
des del segle dinou, si més no.
Tinguem
l’obligació d’aprendre la llengua de Castella sense que els castellans hagin de
conèixer la nostra, com si això fos una norma divina.
Les polítiques
d’infraestructures que ajudem a pagar siguin pensades sempre per comunicar el
país amb la capital; mai per donar un servei eficient als nostres ciutadans:
corredor mediterrani, autovies gratuïtes, trens de rodalies, aeroports
centralitzats, aves sense passatgers...
Tot plegat, el
dèficit fiscal, tan denunciat i discutit. Com que es pot comptar de moltes
maneres, el debat es inútil. Tots el càlculs posen en evidència que,
proporcionalment, a Catalunya s’hi inverteix menys (s’hi pressuposta menys i
s’executa molt menys) del que seria raonable. Dades oficials deixen clar que
són contribuents nets només Madrid, Catalunya, València i Balears. Sempre. Anys
rere any. No tenim les xifres de Madrid, però la seva aportació neta es pot
justificar fàcilment si recordem que les grans empreses tributen allà la seva
facturació a tot l’estat. Quan pagues un litre de gasolina tributes a Madrid
per posar un exemple clar. Conclusió: l’ens Espanya el paguem Catalunya,
València i Balears. Sorprenent.
Tot això no es
pas robar. Robar és un delicte tipificat per la llei. Com en podríem dir?
Resultats dels compte d’explotació?
Davant el perill
que el negoci se’n vagi en orris per culpa d’uns milions de catalans abduïts
per les tesis sobiranistes, des el primer d’octubre ha començat una operació
per salvar el que es pugui del botí (o com se’n digui). Recordeu? Després de la
segona guerra europea, els americans del nord es van cobrar l’ajuda militar
enduent-se empreses senceres de l’Alemanya vençuda. Els russos van fer el
mateix. Doncs ara allò que en diem Espanya s’està enduent totes les empreses
que pot cap a casa seva. No les poden desmuntar i carregar en camions. De moment traslladen, les seus socials, per anar
pensant en moure les seus fiscals i, quan es pugui, tota la resta. Per si de
cas. Ep, que aquí no roba pas ningú: tot
és perfectament legal. Els empresaris marxen a respirar aires nous per voluntat
pròpia. Casualment s’adonen, just ara, que s’havien equivocat quan van
instal·lar-se a Catalunya. Que no els convenia.
Sabeu aquell de
l’empresari tèxtil que val al ministeri i deixa el cotxe amb el xofer a la
porta. I li pregunten al xofer: que fa
el teu amo? I ell respon: roba.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada